Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

6.5.19

MERAVELLA, ARTS ESCÈNIQUES I DANSA- 2019

la clínica dels embolics

1
LA CLÍNICA DELS EMBOLICS
Autora: Adelaida Frías
http://www.deliciesveuisaxo.com/textos-teatre-infantil-juvenil/
- 17 pàgines -
Personatges per ordre d’aparició:
1 - METGE / SSA
2 – INFERMER / A
3 – AMNÈSIC / A
4 – PARANOIC / A
5 – PRINCESA
6 – DONZELLA
7 – CUINER / A
8 – CANTANT (noi o noia)
9 – HIPNOTITZADORA
10 – VELLET/ A - DETECTIU
11 – INSPECTOR
2
La sala d’estar d’una clínica privada, amb una taula i un parell de butaques (o cadires). Al
fons una porta amb cortines que dóna a la terrassa. Per l’esquerra se surt cap al vestíbul i
al carrer. Per la dreta s’accedeix a la resta de la clínica.
ESCENA 1
Entren per la dreta la metgessa i l’infermer, que s’aturen i miren al seu voltant.
METGESSA : — On és la Maria?
INFERMER : — Deu haver sortit a la terrassa. (treu el cap entre les cortines:)
Maria! Que no veus que et refredaràs? Ja t’he dit que
t’abriguis per sortir.
Entra l’amnèsica, en bata i pijama.
AMNÈSICA : — A mi no m’has dit res. Aaatchís!
INFERMER : — T’ho dic trenta cops al dia! (la fa asseure a una butaca)
L’infermer li posa el termòmetre. La metgessa li pren el pols.
AMNÈSICA : — Qui és aquesta?
METGESSA : — Sóc la metgessa, que no em recordes?
AMNÈSICA : — Quina metgessa?
METGESSA : — La metgessa que et visita cada dia.
AMNÈSICA : — Ai, jo què sé.
INFERMER : — I a mi tampoc no em coneixes, guapa?
AMNÈSICA : — El cambrer?
INFERMER : — Uf, està igual.
METGESSA : — Està pitjor. Puja-li la medicació, a veure si reacciona.
Entra la paranoica de la terrassa i es queda a un racó molt angoixada.
3
INFERMER : — D’acord. Què passa Laura? Per què fas aquesta cara?
PARANOICA : — Hi ha un home aquí fora! Fa com si no em veiés, però està
esperant que em distregui per tirar-me pel balcó!
INFERMER : — No pateixis; està arreglant el telèfon.
METGESSA : — Vine que t’auscultaré. (l’agafa del bracet)
PARANOICA : — (es resisteix) No, no. Estic bé, gràcies.
INFERMER : — (la fan seure entre tots dos) Viiine, no siguis bleda.
METGESSA : — Alça, si et va el cor a tota bufa! Que no et prens les píndoles?
PARANOICA : — Sí. Sí, sí.
METGESSA : — (la mira, preocupada) M’estranya molt.
L’infermer s’emporta la metgessa a part. La paranoica vigila la terrassa apartant una mica
la cortina.
INFERMER : — Quan em descuido les escup. Aquest matí m’he trobat una
píndola embolicada dins un mocador de paper.
METGESSA : — Doncs li haurem de barrejar amb el menjar.
INFERMER : — D’acord, avisaré el cuiner.
METGESSA : — (a les dues pacients) Adéu noies, fins després!
La metgessa i l’infermer marxen per la dreta. La paranoica s’acosta de l’amnèsica.
PARANOICA : — (confidencial) He vist una dona molt sospitosa, amb ulleres
fosques, que ha arribat a la clínica.
AMNÈSICA : — Quina clínica?
PARANOICA : — (irritada) Aquesta! Aquesta clínica!
AMNÈSICA : — Això no és un hotel?
PARANOICA : — Ai calla, que em poses dels nervis!
4
ESCENA 2
Entren per la dreta la princesa i la donzella. La paranoica i l’amnèsica les miren
atentament i en silenci.
PRINCESA : — Com és possible? La taula encara no està parada!
DONZELLA : — Vaig a reclamar, majestat?
PRINCESA : — És clar!
La donzella surt per la dreta. La princesa es mira les dues pacients de dalt a baix, amb
disgust.
PRINCESA : — L’hora que és, i aquestes aquí; com uns estaquirots!
Tenen l’ànima de musclo!
Entren la donzella i el cuiner portant una plata amb plats i coberts. Van parant taula entre
tots dos, mentre la princesa passeja amunt i avall, majestuosa.
DONZELLA : — Perdoni, però la puntualitat és importantíssima.
CUINER : — Es pensa que no tinc res més a fer? Porto tot el dia
treballant com un boig. I això de boig no ho dic per ningú.
PRINCESA : — Explica-li que només es tracta d’organitzar-se bé.
DONZELLA : — Diu la senyora que si s’organitzés bé...
CUINER : — (irritat) Ja ho he sentit, el que diu la senyora.
PRINCESA : — Pregunta-li quin és el menú, Norberta.
DONZELLA : — La senyora vol saber...
CUINER : — Li dius a la senyora que hi ha macarrons i vedella amb
bolets.
DONZELLA : — Diu el cuiner que hi ha macarrons i vedella amb...
PRINCESA : — Precisa-li que em refereixo al menú vegetarià.
DONZELLA : — La senyora diu que es refereix al...
5
Entra per l’esquerra la cantant amb ulleres fosques i ho observa tot en silenci.
CUINER : — (malhumorat) En aquesta casa no n’hi ha, de menú vegetarià.
DONZELLA : — Disculpi, majestat, però resulta que en aquesta casa....
PRINCESA : — És un escàndol! Ahir, quan vaig arribar, vaig deixar ben clar
que no penso menjar ni un bocí de carn!
DONZELLA : — És que no s’adona que està cuinant per sa majestat la
princesa Sònia de Savoia?
CUINER : — Per si la princesa no ho sabia, ja li pot dir que la vedella
només menja herba i que la seva carn és súper vegetariana!
CANTANT : — A mi la carn també em cau fatal. He vingut per purificar-me,
així que no vull toxines. Hi ha algú aquí que vulgui menjar
carn?
La cantant mira molt autoritària la paranoica i l’amnèsica, que se sobresalten, atemorides,
i fan que no amb el cap.
CANTANT : — Ja ho veus. Estem disposades a fer vaga de fam.
La paranoica i l’amnèsica es miren, alarmades.
CUINER : — (indignat) Això és un... un complot! (autoritari:) Però tu,
t’has de menjar el brou!
El cuiner posa un bol a les mans de la paranoica.
PARANOICA : — Jo? Per què, jo?
CUINER : — Ho ha dit la metgessa.
El cuiner surt per la dreta, molt empipat.
6
ESCENA 3
La paranoica ensuma el bol amb recel. Mira l’amnèsica, que s’està mirant el bol amb cara
de gana, i l’hi ofereix. L’amnèsica l’accepta encantada, i es va bevent el brou.
CANTANT : — No es pot ser simpàtica perquè et prenen el pèl!
PRINCESA : — Agraeix-li de part meva, Norberta.
DONZELLA : — Gràcies, senyoreta. La princesa pateix d’insomni, i els nervis
li salten fàcilment. Si la discussió hagués continuat hagués
pogut patir una crisi.
CANTANT : — (irònica) Una crisi existencial o econòmica?
DONZELLA : — (incòmoda) Ehem, nerviosa, és clar...je, je. Em farà l’honor
de dir-me el seu nom?
CANTANT : — (misteriosa) Vaig d’incògnit. Si vol, em pot dir Agnès.
La paranoica clava un cop de colze a l’amnèsica, per alertar-la davant aquestes paraules.
L’amnèsica s’esquitxa amb el brou i la mira, empipada. Treu un mocador i s’eixuga les
taques ostentosament abans d’acabar-se el que queda dins el bol.
PRINCESA : — Suposo que encara no coneix l’edifici. Convida-la a venir
amb nosaltres, Norberta, que li ensenyarem el jardí.
DONZELLA : — La princesa la convida a...
CANTANT : — Gràcies, ja ho he sentit. Per què no? Anem-hi.
Marxen per l’esquerra la princesa, la donzella i la cantant. L’amnèsica s’acaba el brou i
deixa el bol damunt la taula. En veure que la gent marxa, s’inquieta.
AMNÈSICA : — Què passa? Ja hem dinat? Encara tinc gana.
PARANOICA : — Prefereixo tenir gana que morir enverinada. O que em matin
per l’esquena.
AMNÈSICA : — Però amb l’estómac ple, tot es porta molt millor.
7
PARANOICA : — Que no l’has sentida? Diu que va d’incògnit! No me‘n fio un
pèl d’aquesta dona.
AMNÈSICA : — De quina dona?
PARANOICA : — Ai, no sé com eres abans de pegar-te el cop al cap, però ara
no hi ha qui t’aguanti!
AMNÈSICA : — (intrigada) Un cop al cap?
PARANOICA : — Oblida-ho! Jo ho sento, però vaig a trucar a un detectiu.
La paranoica marxa per la dreta molt decidida i l’amnèsica la segueix, plàcidament.
ESCENA 4
Entren per l’esquerra l’infermer i la hipnotitzadora.
INFERMER : — Passi, passi. La metgessa la rebrà de seguida.
Entra la metgessa per la dreta.
METGESSA : — Hola, bona tarda, doctora Esperança. Com li ha anat el
viatge?
HIPNOTITZADORA: — Molt bé, gràcies. (encaixen les mans)
METGESSA : — M’alegro que vingui a treballar una temporada a la nostra
clínica. Serà un experiment interessant.
HIPNOTITZADORA: — Sí, fa molts anys que utilitzo la hipnosi, i he aconseguit
molt bons resultats.
METGESSA : — Vingui, que li presentaré els pacients.
Surten tots tres per la dreta. Entra la velleta per l’esquerra.
VELLETA : — Hola, bona tarda!
Torna a entrar l’infermer per la dreta.
8
INFERMER : — Hola, què desitja?
VELLETA : — Vinc a ingressar-me, jove.
INFERMER : — Per què? Què li passa?
VELLETA : — Vull fer la marxa del Montseny amb els meus besnéts. Però
les cames no m’aguanten prou estona.
INFERMER : — Disculpi, però quants anys té?
VELLETA : — En faré noranta dos, vailet!
INFERMER : — Doncs és normal que no li aguantin. A vostè no li passa res!
VELLETA : — Sí que em passa! Sempre m’he de quedar a casa i la canalla
s’oblida de mi! Jo vull ser una iaia marxosa!
INFERMER : — Miri, això és una clínica per a problemes psicològics. El seu
problema és més aviat físic, m’entén?
VELLETA : — Calla, calla, que no saps res tu, jovent! Si em fan un
tractament psicològic perquè jo em cregui que m’aguanten
les cames, les cames m’aguantaran!
INFERMER : — No n’estic gaire segur, senyora...
VELLETA : — Au, au, passa a donar-me una habitació i no perdem
més el temps, criatura.
La velleta surt per la dreta i l’infermer la segueix, perplex.
9
ESCENA 5
Entra el cuiner per la dreta, i va desparant la taula tornant a desar-ho tot a la mateixa
plata. Mentrestant entra la hipnotitzadora també per la dreta.
HIPNOTITZADORA: — Falta molt? Necessito aquesta sala per fer la meva primera
sessió.
CUINER : — De seguida. Vostè és la hipnotitzadora? Li he de demanar
un favor.
HIPNOTITZADORA: — Un favor?
CUINER : — Miri, les pacients se m’han posat tossudes i em demanen
que faci menús vegetarians. És una llauna! No les pot
convèncer perquè mengin carn, com tothom?
HIPNOTITZADORA: — A veure, quantes són?
CUINER : — Cinc! I acaba d’ingressar una velleta que també hi està
d’acord, o sigui que seran sis!
HIPNOTITZADORA: — Ja ho veig. Mira’m als ulls. T’adones que convèncer sis
persones és molta feina?
CUINER : — Sí, molta feina.
HIPNOTITZADORA: — És molt més fàcil convèncer una sola persona, oi?
CUINER : — Sí, molt més fàcil.
La hipnotitzadora comença a fer gestos amb les mans.
HIPNOTITZADORA: — Per sort, a tu t’encanta la cuina vegetariana.
CUINER : — M’encaaanta.
HIPNOTITZADORA: — Ets el millor cuiner vegetarià del món.
CUINER : — Sóc el millooor.
HIPNOTITZADORA: — Així m’agrada. Au, vés a fer el sopar, que estarà boníssim.
10
CUINER : — Sí senyora. Moltes gràcies senyora.
Surt el cuiner per la dreta amb la plata dels coberts. Entra la cantant per l’esquerra.
CANTANT : — Hola. És la nova doctora?
HIPNOTITZADORA: — Sí, t’esperava. Seu, per favor. Així que tu ets la famosa
cantant Agnès Glamour?
CANTANT : — (trista) Sí, però no vull que ho sàpiga ningú.
HIPNOTITZADORA: — Com és, això?
CANTANT : — Quan la gent sap qui sóc, tothom em ve al darrere perquè
sóc famosa. Però no tinc amics de debò.
HIPNOTITZADORA: — Ja ho veig. I per això has caigut a una profunda depressió.
CANTANT : — Sí. Em sento terriblement sola. No suporto els fans que se’m
tiren a sobre per un autògraf o una foto!
HIPNOTITZADORA: — És clar; què molest!
CANTANT : — Quan tenen el que volen desapareixen i em deixen tirada
com un drap vell!
La hipnotitzadora la mira als ulls i comença a fer gestos amb els braços.
HIPNOTITZADORA: — La única solució és que et tornis somnàmbula.
CANTANT : — Somnàààmbula.
HIPNOTITZADORA: — Quan tothom dormi, t’apoderaràs de les joies de la princesa.
CANTANT : — Les joooies.
HIPNOTITZADORA: — I me les donaràs a mi sense que ho sàpiga ningú.
CANTANT : — Sense que ho sàpiga ningúúú.
HIPNOTITZADORA: — Aleshores t’oblidaràs del que has fet i et sentiràs
completament feliç.
CANTANT : — Completament feliiiiç.
11
HIPNOTITZADORA: — Au, ja està. (fa petar els dits) Com et trobes?
CANTANT : — Mmmm, bé. Em sento com... si hi hagués una esperança.
HIPNOTITZADORA: — Exacte; aquest és el meu nom Unes quantes sessions més, i
tot arreglat.
CANTANT : — Es diu Esperança? Què bé, doctora Esperança! És magnífic
haver-la trobat!
HIPNOTITZADORA: — El gust és meu. Vine, que m’ompliràs una fitxa.
Marxen totes dues per la dreta
.
ESCENA 6
Entra l’inspector per l’esquerra.
INSPECTOR : — Bon dia. Què hi ha algú? (alça la veu) Hola? No hi ha ningú
en aquesta casa?
DONZELLA : — Què passa! No cal cridar d’aquesta manera!
INSPECTOR : — Disculpi. Busco la princesa Sònia de Savoia.
DONZELLA : — Ah, vol dir la senyoreta Savoia. Ho sento però està dormint.
INSPECTOR : — En aquestes hores?
DONZELLA : — Sí, és una meravella! La pobre patia d’un insomni horrorós,
i només en una setmana d’estar aquí, no fa més que dormir
tot el dia!
INSPECTOR : — Què interessant. I no hi ha manera de despertar-la?
Necessito parlar amb ella.
DONZELLA : — Un moment, vaig a mirar-ho.
12
La donzella surt. L’inspector pren notes a un petit bloc. Entren l’amnèsica i la paranoica,
que s’atura en veure l’inspector.
PARANOICA : — Vigila; un desconegut! Què fa vostè aquí?
INSPECTOR : — No es preocupi, només estic de visita.
AMNÈSICA : — (entusiasmada) Ja ho sé! Ha vingut a veure l’Agnès
Glamour!
INSPECTOR : — Doncs no. Qui és?
PARANOICA : — (sospitant) No sap qui és l’Agnès Glamour? Però d’on surt
vostè! Si és una gran estrella!
AMNÈSICA : — Canta súper guai! No l’ha sentida mai?
INSPECTOR : — La veritat és que no. No tinc bona oïda.
PARANOICA : — (inquieta) No serà sord?
INSPECTOR : — No, no; puc mantenir una conversa. Per cert, vostè té una
veu preciosa.
PARANOICA : — ¿Ah si? (coqueta) Gràcies. L’Agnès també ho diu.
Ens hem fet taaan amigues!
AMNÈSICA : — Segur que aquest senyor ha vingut a veure l’Agnès Glamour!
PARANOICA : — Ja t’ha dit que nooo. (a l’inspector:) És que perd la memòria.
INSPECTOR : — Ah si? Doncs no es nota, gens. Se la veu molt bé.
PARANOICA : — De fet ha millorat molt. Abans no recordava res de res! Ara
s’oblida de tot menys de l’Agnès Glamour!
INSPECTOR : — Eh, sí, és clar... Bé, és un pas en davant...
PARANOICA : — I el millor de tot, és que porta una legió de guardaespatlles
que tenen voltat tot l’edifici, i estem to-tal-ment protegides!
13
AMNÈSICA : — Au, va, que és l’hora de berenar. Anem a demanar-li
autògrafs.
L’amnèsica estira la paranoica pel braç, però la paranoica es resisteix.
PARANOICA : — (confidencial, a l’inspector) Tinc una col·lecció impressionant
d’autògrafs de l’Agnès Glamour.
INSPECTOR : — Tots de la mateixa cantant?
AMNÈSICA : — Sí; els fa preciosos! (l’estira pel braç)
INSPECTOR : — Caram. Una autèntica artista.
PARANOICA : — Així ningú s’atrevirà a fer-me res. Ja es veu que sóc una
persona influent amb tants autògrafs!
AMNÈSICA : — Va, no t’enrotllis, que farem tard! (l’estira pel braç)
L’amnèsica s’emporta la paranoica per la mà i surten totes dues per la dreta.
PARANOICA : — Adéu, que vagi bé!
ESCENA 7
L’inspector pren notes al seu bloc. Entra la princesa per la dreta.
PRINCESA : —Em buscava? (badalla)
INSPECTOR : — Sí. La princesa Sònia de Savoia?
PRINCESA : — (riu) Em dic Sònia Savoia, però no sóc princesa.
INSPECTOR : — Caram, què curiós. Doncs a mi em consta.
PRINCESA : — Si, ja ho sé. Estava convençuda que era una princesa. Tenia
tantes preocupacions que no podia dormir. (badalla)
INSPECTOR : — I què ha passat?
14
PRINCESA : — La doctora Esperança m’ha fet entendre que eren
imaginacions meves, i ara em sento descansaada. (badalla)
INSPECTOR : — Però vostè tenia unes joies dins una caixa forta. Una caixa
forta connectada al servei de vigilància de la policia, oi?
PRINCESA : — Perdoni, però qui és vostè?
INSPECTOR : — Sóc l’inspector Cirera. I ens ha sonat l’alarma avisant que
han obert la seva caixa forta sense marcar la combinació.
PRINCESA : — Ah, sí, comprenc. Resulta que tot eren fantasies, sap?
INSPECTOR : — Vol dir? Però si les joies estaven assegurades!
PRINCESA : — Les joies eren pura quincalla. Ja pot donar de baixa la meva
caixa forta perquè ja no hi ha res a dins.
INSPECTOR : — N’està segura?
PRINCESA : — Completament. Gràcies, inspector. Ha estat un plaer.
La princesa li encaixa la mà i surt per la dreta. L’inspector es rasca el cap.
ESCENA 8
La velleta treu el cap per l’esquerra.
VELLETA : — Psst, psst, inspector!
INSPECTOR : — Eh? Qui hi ha?
VELLETA : — Sóc jo, la detectiu Pinyol. (mira a banda i banda que ningú la
vegi, i se li acosta, confidencial) Em va trucar una pacient
perquè veia coses molt sospitoses en aquesta clínica, i fa
una setmana que estic investigant.
INSPECTOR : — I què; tot bé, no?
15
VELLETA : — Tot fatal. Hi ha una doctora que té tothom hipnotitzat perquè
li donin el que tenen de valor.
Entra la metgessa per la dreta.
METGESSA : — Hola iaia, l’estava buscant per donar-li l’alta. Veig que ha
vingut a buscar-la el seu fill, oi? Què li sembla que rejovenida
està?
VELLETA : — Sí, sí, sembla increïble! M’agradaria tant acomiadar-me de
la doctora Esperança! De pas li presentaria el... el meu fill.
METGESSA : — És clar! Ara la vaig a buscar. És un tresor!
Marxa la metgessa.
VELLETA : — I tant! Un tresor amb potes. Els ha desplomat a tots!
INSPECTOR : — Doncs jo veig tothom molt content.
VELLETA : — Perquè els té enganyats! Són uns zombis! A mi no em pot
hipnotitzar perquè porto lentilles.
Entra la hipnotitzadora per la dreta.
HIPNOTITZADORA: — Què iaia? Ja se’n va? Miri-la que guapa està.
VELLETA : — Inspector, detingui aquesta dona!
L’inspector dubta, mentre la hipnotitzadora se’l mira de dalt a baix, comprenent que és de
la policia.
HIPNOTITZADORA: — Inspectooor? (el mira als ulls de molt a la vora)
Quins ulls més bonics, inspector!
VELLETA : — Inspector, no es deixi, per favor!
INSPECTOR : — (hipnotitzat) Em pots dir Joan, si vols.
HIPNOTITZADORA: — Pots comptar amb mi sempre que ho necessitis, Joan...
INSPECTOR : — Gràcies, quan xiulis vindré corrent.
16
VELLETA : — Oh no! Quin desastre!
HIPNOTITZADORA: — Així m’agrada. Ara has de marxar, perquè tens moolta feina.
INSPECTOR : — Ho sento, però he de marxar perquè tinc moolta feina.
L’inspector li besa la mà i marxa per l’esquerra.
ESCENA 9
VELLETA : — No te’n sortiràs amb la teva! (l’amenaça amb el seu bastó)
HIPNOTITZADORA: — Ah no? Ningú em podrà aturar. (alça la veu) Estimats amics,
ha arribat l’hora i he de marxar!
Entren tots i la volten, parlant a l’hora.
INFERMER : — Marxar? Per què?
METGESSA : — Si els tractaments estan funcionant de meravella!
AMNÈSICA : — No marxi doctora Esperança!
PARANOICA : — No ens abandoni!
CUINER : — No pot ser!
PRINCESA : — No ens pot fer això!
DONZELLA : — Quedi’s amb nosaltres!
CANTANT : — Encara la necessitem!
INSPECTOR : — No em deixaràs xiular tot sol!
HIPNOTITZADORA: — Sssht, calma, calma. No sou els únics que em necessiteu.
Si em feu confiança, puc millorar tot el país. He decidit
presentar-me a les eleccions!
VELLETA : — Encara seran capaços de votar-la!
17
HIPNOTITZADORA: — Ja sabeu que defensaré els vostres interessos! Puc comptar
amb vosaltres?
TOTS : — Sííí! Visca la presidenta! Visca!
HIPNOTITZADORA : — Gràcies! Gràcies! No us defraudaré!
VELLETA : — No pararé fins a desemmascarar-te! Hipòcrita!
Manipuladora! (l’amenaça amb el bastó)
L’inspector i l’infermer l’han subjectada de seguida. La paranoica, l’amnèsica, la princesa i
la donzella s’han col·locat al davant de la hipnotitzadora per protegir-la. La doctora li
arrenca el bastó i el dóna al cuiner, que l’utilitza per amenaçar la velleta. La velleta es
debat, furiosa, i la hipnotitzadora els va apartant a tots suaument mentre parla acostant-se
d’ella.
HIPNOTITZADORA : — Estimats amics, us presento la meva mà dreta. L’he
escollida perquè és incorruptible!
VELLETA : — Qui, jo?
TOTS : — (la deixen anar) Visca la senyora Pinyol!
HIPNOTITZADORA : — Sí. Tindràs el sou més alt del país. Confio plenament en tu.
VELLETA : — El sou més alt del país?
HIPNOTITZADORA : — Sí senyora; el sou més alt del país. Acceptes?
VELLETA : — Ah, doncs si és així... Caram! Visca la presidenta!
TOTS : — Visca l’Esperança! L’Esperança al poder!
HIPNOTITZADORA : — (gest d’hipnotitzar el públic) I ara, tota la gent que ens està
mirant, aplaudirà!
-------------------------------- FI -

15.11.18

ARTS ESCÈNIQUES I DANSA-2017-18


teatre 2017-18



CURS 2017-18   ADAPTANT ELS CLÀSSICS
     



Un curs molt intens amb molts d'alumnes i un llarg procés que ens ha duit a adaptar un clàssic: Tirant lo Blanc. Una aventura de tot un any que ens ha duit a Palma, a compartir experiències a Caixa Escena, a la Mostra de teatre escolar d'Inca i al nostre institut. 


ARTS ESCÈNIQUES I DANSA  - 4T D’ESO - UECCO
Maleny Chagour-Paz Calsito-Lucia Naveiro-Lucia Gàlvez-Isa Benítez-Anabel-Ana Mari Martin-Toni Vàzquez-Andrés-Noemí Almoril-Barbara Ramon-Jonathan Rengel-Derian- Dani Oller-Neus Granado-Vanessa-Alejandra Suquilandia-Joan Molinos-Santi Montserrat- Juani-Joan Miquel- Amanda Fuan-Laura Seguí-Marina Cifuentes-Maria Dolors Martorell-Mari Paz Varo-Maida Perelló-Lídia Navo-Francina Campaner-Xesca Sastre- Creació Col.lectiva
SALA D’ACTES – 15 DE JUNY A LES 12H
TEATRE ARTEFACTE

1.10.18

WONDER

 

WONDER

HANNAH – Com que no hem volgut canviar l’essència de la història , no hem tocat cap personatge, així que veuran nines que fan de nisn i van vestides de nins i a un personatge que té una cara deforme però que l’actriu no la té així  i no l’hem volguda maquillar. Pensam que la imaginació val més que del que noltros podríem fer. Així que obrin les seves ments i disfrutin de l’obra: “Wonder”
ESCENA 1/ VÍA PARLA DE N’AUGUST
SURT VÍA A ESCENA, DU EL CASC D’ ASTRONAUTA I  EL  COL-LOCA ENMIG DE L’ ESCENARI.
VÍA - L'August és el Sol. El pare, la mare i jo som els planetes que giren al voltant del Sol. La resta de familiars i amics són asteroides i cometes que floten al voltant dels planetes que giren al voltant del Sol. L'únic cos celeste que no gira al voltant d'aquest Sol que es diu August és la Daisy, la gossa, però només perquè pels seus ullets de gossa no hi ha gaire diferència entre la cara de l'August i la resta de cares humanes. Per la Daisy tots tenim la mateixa cara, plana i pàl·lida com la lluna.
Estic acostumada a la manera com funciona aquest univers. Mai no m'ha sabut greu, perquè és el que he vist sempre. Sempre he entès que l'August era especial i que tenia necessitats especials. Si quan jugava feia massa soroll i ell estava intentant dormir una miqueta, ja sabia que havia de canviar de joc, perquè li acabaven de fer no sé quin tractament que l'havia deixat adolorit i fet pols. Si volia que el pare i la mare vinguessin a veure'm jugar un partit de futbol, ja sabia que nou de cada deu vegades no podrien perquè havien de portar l'August al logopeda, o al fisioterapeuta, o a un especialista, o a operar-se un altre cop.
El pare i la mare sempre deien que era la nena més comprensiva del món. No ho sé, si ho era; però el que sí que sabia era que no em serviria de res queixar-me. He vist com quedava l'August després de cada operació: la carona tota embenada i inflada, aquell cosset tan petit ple de tubs que el mantenien viu. Quan veus que algú ha de passar per tot això, trobes una mica absurd queixar-te perquè no t'han comprat la joguina que has demanat o perquè la teva mare no ha vingut a la funció de l'escola. Amb sis anys ja ho entenia, tot això. No m'ho va haver de dir ningú. Ho sabia i prou.
SURT  MIRANDA, QUE ACABARÁ AGAFANT  EL CASC  I EMPORTANT- SE’L  A N’AUGGIE.
MIRANDA – Hola Vía.
VÍA – EI!
MIRANDA – ¿Qué tal  l’estiu?
VÍA – Te vaig escriure. Te vaig enviar  wasaps….
MIRANDA – Ja… estava ocupada.
VÍA – Ens veim. (Se’n va…)
ESCENA 2/ MIRANDA PARLA DE AUGUST
MIRANDA -  Vía i jo érem les millors amigues de primària. Però a secundària… les coses canvien. Be, ella no, ella segueix essent la mateixa de sempre, però jo… necessitava fer un canvi i Vía no ho hagués  aprovat. Sabía que no li agradava el meu  nou aspecte ni el meu nou  grup d’ amics, així  que el millor va ser anar-se’n allunyant.
Una de les coses que més trob a faltar de ser amiga de la Via és la seva família. Me'ls estimava molt, els seus pares. Sempre eren superacollidors i amables amb mi. Jo sabia que s'estimaven els seus fills més que cap altra cosa al món. Amb ells sempre em sentia protegida: més protegida que enlloc. ¿És ben trist, oi, que em sentís més protegida a casa d'algú altre que no pas a casa meva? I l'Auggie també me l'estimava molt, és clar. Mai no em va fer por: ni quan era petita. Tenia amics que no s'ho podien creure, que m'agradés anar a casa de la Via: «Ens fa molta cosa, la cara que té», deien. «Sou burros», els deia jo. No és tan terrible, un cop t'hi acostumes. (agafa el casc i surt …) Auggie, mira el que tenc per tu.
ESCENA 3/ JACK PARLA DE N’AUGUST
SURT JACK DECIDIT A ESCENA I PARLA DIRECTAMENT AL PÚBLIC:
JACK – Tres coses.  Primera: al final t'hi acostumes, a la seva cara. Els primers dies dius: ostres, no m'hi acostumaré mai. I després, al cap d'una setmana, penses: home, potser no n'hi ha per tant.
Segona, és un tio enrotllat. Vull dir que és bastant graciós. Per exemple, el profe diu alguna cosa, ¿no? I aleshores va l'August i em fa algun comentari graciós a l'orella perquè no el senti ningú més i jo em peto de riure. I a més en general és bon tio. O sigui, que és fàcil estar amb ell i parlar-hi i aquestes coses.
Tercera, és molt intel·ligent.
Record haver-lo vist per primera vegda davant la gelateria que hi ha a l’avinguda Amesfort quan tenia uns cinc o sis anys. Hi va haver un moment en què vaig girar el cap per xupar el gelat que sortia al fons del cucurull i va ser llavors quan… Un moment millor ho veieu (S’aixeca i va a seure’s al costat de n’August que ha sortit a mig monòleg y s’ha  assegut en el banc. Jack, amb el paper que te en la mà, fa un cucurutxo i quan es   gira para xupar el gelat veu n’ Auggie i crida.
JACK – ¡Uhhh! ¿Dus una màscara de zombi? (Se n’adona  que es la seva  cara i  li fa vergonya) Ho sento tío.
Sí, ja ho sé, no va estar  bé.
Però m’agradaria dir que , ara que  ara que el conec, dirua que vull ser amic de veritat de n’August. Per exemple, si tots els nins de quart estiguessin un al costat de l’altre cara a la paret i hagués d’elegir a algú amb qui volgués juntar-me, elegirira n’August
EN IMPROVISACIo: Escena en el pati menjant  en grups. Auggie, intenta sentarse amb un grup pero el rebutgen, quan va al segon una altra   persona ocupa el lloc lliure correguent. Auggie va a sentar-se sol  i  el grup de las al.lotes  riuenn i el   miren malament, susurren mentre se tapaven  la boca amb la mà.
ESCENA 4/ SUMMER PARLA DE N’AUGUST
(Summer s’aixeca i tots queden en estàtua)
SUMMER -  Hi ha gent que m’ha demanat per què me junt tant amb el “monstre”. És gent que ni tan sols el coneix bé. Si el coneguessin, no l’anomenarien així. El primer dia em vaig asseure amb ell perquè em feia pena. I ja està. Vaig veure un nen amb un aspecte molt estrany en una escola completament nova per ell. Ningú parlava amb ell. Tothom se'l mirava. Totes les nenes de la meva taula murmuraven coses sobre ell. No era l'únic nen nou de l'escola, però sí que era l'únic de qui parlava tothom. El Julian l'havia batejat com el Nen Zombi, i tothom li deia així. ¿Ja l'has vist, el Nen Zombi? Aquestes coses de seguida corren. I l'August ho sabia. Si ser nou ja és dur quan tens una cara normal, imagina't amb una cara com la seva!. Per això vaig anar allà on estava i me vaig asseure amb ell.
ROBERT - ¿Por qué te juntes tant amb el Monstre?
SUMMER - ¡Perquè és un buen al.lotl! Y no li diguis així.
XIMENA - Ets una santa, Summer. jo no podría fer-ho.
SUMMER - No es per a tant
CHARLOTTE - ¿Te va demanar el senyor Culet que te fessiss amiga seva?
SUMMER - No, som amiga seva perquè vull ser amiga seva.
¿Qui  anava a imaginar-se la importància que tendría que m’assegués amb l’August Pullman a la’hora de dinar? La gent se comportava com si fos el  més rar del món. És curios, com de  rara pot ser ser la gente. No va ser per  tant. No es més que un nin. El nin amb  la pinta més rara que he vist en la meva vida, sí. Però un nin.
SEGUEIX L’ ESCENA DEL PATI:
SUMMER - ¿Aquest lloc està ocupat?
AUGGIE - Eh… no —vaig contestar. (Summer deixa la palangana de menjar sobre la taula, amolla la motxilla enterra , se posa  a menjar els macarrons amb formatge)
 SUMMER – ¡Puaj! Jo també hauria d’haver-me duit un  sándvitx.
AUGGIE - Sí.
SUMMER - Per cert,  em dic  Summer. ¿I tú?
AUGGIE - August.
SUMMER - Guai
XIMENA - ¡Summer! ¿Per qué t’ has segut aquí? Torna  a l’altra taula.
SUMMER – Está massa plena . Vine a seure  aquí. Hi ha més lloc.  (Ximena se queda confosa durant uns segons)
XIMENA - És igual (Ximena se’n va i Summer mira a Auggie, somriu i aixeca les espatlles i segueix menjant) Escolta,  els nostres noms fan joc: Summer, August
AUGGIE - Ah, sí
SUMMER - Podem fer que aquesta sigui la « taula de l’estiu».  Aquí nomes podran sentar-se elss que tenguin noms d’estiu ver.  A veure… ¿hi ha algú que es digui  Juny o Julia?
AUGGIE – Hi ha  una Maya
SUMMER - En realitat, al maig es primavera, Però si vol sentar-ese aquí, podríem fer una excepció. También hi ha en Juliá. Es como el nom Julia, que ve del mes de juliol.
AUGGIE -  No sé per qué me pareix que no voldrà.
SUMMER – Millor. Però si algú  no te un nom d’estiu  i vol  sentar-se  amb noltros el deixarem si ens cau bé, ¿val?
AUGGIE -  Val.  Encara que tengui un nom d’hivern
SUMMER – Guai (aixecant el  el polze  en senyal d’ aprovació)

ESCENA 5/ LA MARE D’ AUGUST
TOTS SE POSEN A MUNTAR LA CLASSE MENTRE A UN COSTAT ESTAN PARLANT  AUGGIE I LA SEVA  MARE:
MARE — ¿Qué? ¿Cóm t’ha anat ? ¿T’ha agradat?
AUGGIE —Ara no, mamá. Quan arribem  a casa.
MARE —  ¿Aquests al.lots han estat amables amb tu, Auggie?
AUGGIE —Sí, sí (mentint) No ha anat malament.
MARE — Però ¿han estat amables amb tu? El señor Culet m’ ha dit que eren uns al.lots encantadors.
AUGGIE —Ajá
MARE — Aquests  Julián pareixía especialment simpátic
AUGGIE —Qué va, era el menys simpátic de tots. Però en Jack m’ha caigut bé. Éll sí que ha estat amable. Pensava que se nomia Jack Will, pero se nom Jack .
MARE — Espera, potser els estic confonent. Quin era . ¿ el moreno que anava  pentinat cap a davant ?
 AUGGIE —Julián.
MARE — ¿I aquest  no era amable?
AUGGIE —No, gens amable.
MARE — Ah. ¿No será un d’aquests que se comporten d’ una manera amb els adults i d’una altra amb els nins?
AUGGIE —Sí, supòs que sí.
MARE — Ah, a aquests  no els suport
 AUGGIE —Deía cosas en plan:
A UN ALTRE COSTAT ES PRODUEIX AQUEST MINI-DIÁLEG:
JULIÁN -  ¿Qué te paSsa A la cara, August?  ¿T’ho feres en un incendi alguna cosa així ?
 JACK - ¡Calla, Julián!».
CHARLOTTE - ¡Ets un grosser, Julián!
AUGGIE – Vaig néixer així.
TORNANT AL DIÁLEG INICIAL:
 MARE — Ho sento molt, Auggie.
 AUGGIE —No passa res, mamá. De veritatque no.
MARE — Si no vols, no tens per qué  anar al col.legi, cel.
AUGGIE —Sí que vull.
MARE — Auggie…
AUGGIE —De veritat que vull , mamá. (Auggie se queda sol en escena sobre una de les tauless)
ESCENA 6/ AUGUST PARLA D’ AUGUST
AUGUST – I no mentía. Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se'ls queda mirant tothom a tot arreu on van.
Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l'atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure'm, fes allò d'apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l'única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m'hi troba.
Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.
PRIMER DÍA DE CLASSE,  ELS NINS VAN ASSEGUENT-SE A CLASSE:
AUGGIE - Me'n vaig anar directe a l'aula 301, a la tercera planta. Sort de la visita, així ara sabia exactament on havia d'anar i no vaig haver d'aixecar el cap per res. Ara sí que notava que hi havia nens que se'm quedaven mirant, però vaig fer allò que faig jo de fer veure que no me n'adono. Quan vaig entrar a classe...
 (Tots van entrant i   van asseguent-se a  les tauless. Auggie se seu a la d’enmig i no aixeca el cao, els altres no ocupen les que estan al seu costat. Un parell de nons fan per asseure’s  al seu costat, però algú els avisa i canvien d’opinió))
CHARLOTTE—Hola, August  (Se seu  en una de les tauless de davant)
AUGGIE—Hola (Veu en Julián que  está assegut  a unas quantes  taules parlant amb altres al.lots. Auggie aixeca la mà per saludar-lo però  aquest el veu i no el saluda. Arriba Jack Will i  se seu al costat   de  n’Auggie)
 JACK— ¿Qué tal?
AUGGIE —Hola, Jack
PROFESSOR BROWNE —.Ara passaré llista i m'apuntaré on seieu . (Entren els dos darrers i en veure que l’únic seient que queda està al costat de n’Auggie se seuen els dos en un ) . Passau, aquí hi ha un lloc lluure. I allà un altre. I ara el primer que vull que fasseu és deixar de parlar i… (Veu n’Auggie i dubta un moment) Ara , el primer que vull fer és passar llista i apuntar on es seu cadascú.  Quan us cridi, us aixequeu i veniu a buscar l'arxivador amb el vostre nom. A dins hi teniu l'horari i un cadenat amb combinació, però no intenteu obrir-lo fins que jo us ho digui. Teniu el número d'armariet apuntat a l'horari. En acabat, si ens queda temps, ens coneixerem una mica tots plegats. ¿Entesos? Molt bé..
–A veure... ¿Julian Albans? ¡
JULIÁN— Present.
PROFESSOR BROWNE — Hola, Julián ¿Ximena Chin? ¿Henry Joplin? (Es el nin que està assegut compartint cadira) Henry, aquí tens  una taula  buida. ¿Per què  no t’hi seus? (Henry  canvia de lloc  arrossegant la motxilla  a cámara lenta i  de mala gana i en arribar deixar caure la motxilla sobre el costat dret de la taula perquè faci de barrera entre la seva taula i la de n’Auggie)
 PROFESSOR BROWNE — ¿Maya Markowitz? —
MAYA —Present
PROFESSOR BROWNE — ¿Miles Noury?
MILES —Present — (Va a recollir la carpeta i quan està tornant-se li diu a Henry…)  Ho sent, tío.
PROFESSOR BROWNE — ¿August Pullman?
AUGGIE —Present
PROFESSOR BROWNE —Hola, August (cuando recull la carpeta tota la classe el mira fixament, però tots baixen la vista en tornar-se ell)
PROFESSOR BROWNE — Jack Will. Molt bé. Ara escriviu tots les vostres combinacions en algun lloc segur on no les anau a oblidar. D’acord
JULIÁN— ¿Per què dus aquesta trena petita darrera el cap ? ¿Es un rollo Padawan?
AUGGIE —Sí
PROFESOR BROWNE — ¿T’agrada la guerra de les galaxies, August?
AUGGIE —Molt
JULIÁN— ¿Quin és el teu personatge preferit?
AUGGIE — (Dirigint-se al públic)  Vaig començar a pensar que potser el Julián no era tan dolent i que l’havia jutjat malament.
AUGGIE — Jango Fett.
JULIÁN— ¿I Darth Sidious? ¿T’agrada?
AUGGIE — Potser no ho havia pescat ningú, allò del Darth Sidious, i potser el Julian no ho havia dit amb mala intenció. Però a l'episodi III, La venjança dels Sith, se li crema la cara per culpa d'un sabre làser dels Sith i queda completament desfigurat, amb tota la pell arrugada i tota la cara com si fos de cera i se li estigués fonent.
Vaig mirar el Julian un moment i vaig veure que em mirava. Oi tant, que sabia el que deia.
ESCENA 7/ EL PRECEPTE DE SETEMBRE DEL SENYOR BROWNE
PROFESOR BROWNE — –Molt bé .Vull que enceteu una secció al quadern que es digui preceptes del senyor Browne.– Poseu la data d'avui dalt de tot de la primera pàgina. I a partir d'avui, cada principi de mes, escriuré un nou precepte del senyor Browne a la pissarra perquè el copieu al quadern. En acabat discutirem sobre aquest precepte i sobre el que significa. A final de mes escriureu una redacció sobre això, sobre el que vol dir per vosaltres. Així, podreu marxar d'aquí amb la vostra pròpia llista de preceptes. Normalment demano als meus alumnes que durant l'estiu pensin en preceptes inventats per ells, que els escriguin en una postal i me'ls enviïn des d'allà on hagin anat de vacances
HENRY - ¿Y la gente ho fa ?
PROFESSOR BROWNE — ¡Clar! Alguns alumnes m’han seguit enviant nous preceptes  després de graduar-se. Es increíble.
P-R-E-C-E-P-T-E
¿Qui sap dir-me qué es un precepte? ¿Ho sap algú ? (Ningú aixeca la mà)
PRECEPTES = REGLES SOBRE LES COSES QUE SON REALMENT IMPORTANTS
MAILS - ¿Com un lema?
PROFESSOR BROWNE — ¡Com un lema!  Com una cita famosa. Com una frase d’una galleta de la sort. Qualsevol cita o principi que pugui motivar-vos. Básicamente, un precepte és qualsevol cosa que ens guía quan  prenem  una decisió sobre quelcom important. A veure, ¿quines coses son realmente importants? (Uns quants aixequen  la mà)
MAYA - Les Normes
XIMENA – Treball a classe
CHARLOTTE - Deures
PROFESSOR BROWNE — ¿Qué més? ¡ Anau diguent!
SUMMER - Familia
JACK – Pares
MAX 1 - Animals
MAX 2 - ¡El medi ambient!
REID - ¡El Nostre Planeta!
HENRY - ¡Las abejas!
CHARLOTTE - ¡Els cinturons de seguretat!
MAYA - ¡El reciclatge!
SUMMER - ¡Els amics!
PROFESOR BROWNE — Molt bé. Però ningú ha dit la cosa més important de totes.
JULIÁN - ¿Deu?
PROFESOR BROWNE — Qui som. Qui som nosaltres. ¿Ho enteneu ? ¿Quina casta  de persona som? ¿Quina casta  de persona sou? ¿O no és això el més important de tot?¿No és la pregunta que hauríem de fer-nos a totes hores?¿Quina casta de persona som? ¿Algú  s’ha fixat  en la placa que hi ha  devora la porta del col.legil? ¿Algu ha llegit el que posa? ¿Ningú?
(Ningú diu res , silenci)
PROFESSOR BROWNE — Posa: «Coneixe’t » I estau aquí per aprendre a coneixer-vos.
JACK — Pensava que estàvem aquí per aprendre l lengua (tots riuen)
PROFESOR BROWNE — ¡Bé, sí, per a això també!
QUAN PUGUIS ELEGIR ENTRE TENIR LA RAÓ O SER AMABLE, TRIA SER AMABLE .

ESCENA 8/ EN EL PASSADÍS DE L’ESCOLA
(Se veu  als nins de l’insittut en el passadís, caminen, parlen, fan bromes, tot normal però quan passen al costat de n’August fan com una cirba rara per no apropar-se. Altres nins es peguen colzades als seus amics perquè el mirin i parlen tapant-se la bica. De sobte, un nin entra corrent i sense voler xoca amb n’August i el tira a terra. Va a ajudar-lo però qual el veu , s’asusta)
MAILS - ¡Hala!
JACK - ¿Has vist quina cara  cara ha posat?
AUGGIE - Ja ho sé i ha dit: « ¡Hala!».
JACK -¡Se n’ha duit un ensurt de mort. (els dos riuen amb ganes).
JACK - ¿No t’ entren ganes de pegar-los una pallissa a nins així?
AUGGIE - Supòs. No ho sé.
JACK - A mí sí m’entraríen. Huries d’agafar una pistola d’aiga secreta, o quelcom així, i connectar-la als teus ulls. Aixi cada vegada que te mirassin , els dispararies a la cara.
AUGGIE - Con llim verd, o jo qué sé.
JACK - No, no. Amb baba de babosa mesclada amb pixum de ca.
AUGGIE - ¡Sí!
(Tornen a riure)
JACK - ¿Sempre tendràs aquesta pinta, August?  Vull dir, ¿no pots fer-te una operació de cirugía estética?
AUGGIE – ei escolta, que  aquesta pinta la tenc gracies a la cirugía estética.
JACK - ¡Tío, hauries de demandar el teu metge!
(Tornen a riure)
SUMMER – ¡Ey! ¿De què reis?
JACK – res, de res. Jo me’n vaig després ens veiem.
AUGGIE – Vae.
SUMMER – ¿Saps ja de què te vas a disfressaar per Halloween?
AUGGIE – De Boba Fett.
SUMMER –Saps que pots venir a classe disfressat, ¿no?
AUGGIE – ¿No me diguis? ¿De veritat?
SUMMER – Mentre sigui una disfressa políticament correcte.
AUGGIE – O sigui, que res  de pistoles.
SUMMER – Això és.
AUGGIE – ¿Y desintegradors?
SUMMER – Jo diría que un desintegrador és una pistola, Auggie.
AUGGIE – Vjya Boba Fett llporta un desintegrador.
SUMMER – Almenys ja no hem de venir disfressats com un personatge de llibre. Això era el que havíem de fer a Primària. L’any passat me vaig disfressar de la P malvada bruixa de l’Oest, de El magic d’Oz.
AUGGIE – Però això és una pel.lícula , no un llibre.
SUMMER – ¿Pero qué dius?  ¡Abans era un llibre! De  fet , és un dels meus  llibres . Quan estava a primer , el meu pare el me llegia a les nits..
AUGGIE – ¿Y tú de qué te vas a disfressar?
SUMMER – Encara no ho sé. Sé de qué m’agradaria disfressar, però crec que potser oareux un poc cursi. Les al.lotes  del grup de Savannah no se van a disfressar aquest any. Diuren que som massa grans per disfressar-nos a zHalloween.
AUGGIE – ¿Cóm? Quina tontería.
SUMMER – Ja ho sé.
AUGGIE – Creía que no t’ importava el que pensassin aquestes al.lotes. Llavors¿qué es aquesta cosa tan cursi de la que volies disfressar-te ?
SUMMER – ¿Promets no riure-te’n? D’ unicorni. ¡Eh , has promès no riure’t!
AUGGIE – Val, val. Però tens raó: és moooolt  cursi.
SUMMER – ¡Ja ho sé!  Pero ho tenc tot pensat: faría el cap de paper matxé i pintaria el corn i la melena de daurat. o. Sería al.lucinant.
AUGGIE –  Val. Llavors , hauries de fer-ho. ¿A qui li importa el que pensin els altres?
SUMMER – Potser, el que faig és portar-ho solament per a la desfilada de Halloween  i per al col.legi me disfressaré... gótica. Sí, ja está, això és el que vaig a fer
AUGGIE – Parece un buen plan.
SUMMER – Gracias, Auggie. ¿Sabes?, eso es lo que más me gusta de ti. Siento que puedo contarte cualquier cosa.
AUGGIE – ¿Sí?  Guai.

ESCENA 9/ EL MEU ANIVERSARI
AUGGIE –  El meu aniversari és el 10 d’ octubre. M’agrada la data del meu aniversari: 10/10.. Normalment ho cel.lebr a casa, però aquest any li vaig  demanar a mu mare si podia cel.lebrar-ho a la bolera. A la mare li va sorprendre, però es va alegrar. Em va demanar a qui volia convidar de la meva casse i vaig dir que a tots els de la meva classe i a Summer
MARE – Aquests son molts de nins, Auggie
AUGGIE –  He de convidar-los a tots perquè no vull que ningú se senti ofès en saber que he convidat a uns i a ells no val?
MARE - Val ¿Tambié volts convidar l’al.lot que t’ha dit això « ¿Qué li passa a la teva cara?»?
AUGGIE –  Sí pots convidar el  Julián. Eh, mare ja podríes oblidar-te d’allò.
MARE - Es vera, tens raó.
(Entre els dos col.loquen gorros  d’aniversari en cercle per a tota la classe)
AUGGIE – ¿Mare, qui ha respost a la invitació?
MARE - Jack Will, Summer, Reid Kingsley i els   dos Max. I un parell de persones varen dir que intentarien passar.
AUGGIE –  ¿Qui?
MARE - La mare de Charlotte va dir  que Charlotte tenía un recital de dansa un poc abans, però que intentaría anar a la fiesta si le donava temps. I la mare de Tristán va dir  que potserTristán anirira  després del partit de fútbol.
AUGGIE –  ¿Ja está?  Són unes... cinco persones.
MARE - Son més de cinc persones, Auggie. Crec que molta gent ja tenía plans.
AUGGIE –  ¿Quina casta   de plans?
MARE - No ho sé, Auggie. Enviarem  les invitacions tard.
AUGGIE –  ¿Qué te digueren? ¿Quines raons te donaren?
MARE – Cadascun tenia les seves raons, Auggie. De veres, cel, no haurien d’importar-te les seves raons. La gent tenia plans , res més.  
AUGGIE –  ¿Quina excusa va posar en  Julián?
MARE - ¿Saps?, la seva mare va ser l’única que no va contestar. Ses olles semblen a n’es tests.
AUGGIE –  I això què  significa?
MARE – Deixa-ho. Ves a rentar-te les mans per dinar.
AUGGIE –  La meva festa d’aniversari acabà essent molt més reduïda del que havia pensat….
(Els nins que van se posen en cercle i es col.locquen el gorro, els que no van aniran donant les seves excuses. Els que hi van Jack,  Summer,  Reid, Tristán i lels dos Max)
JULIÁN – No hi vaig anar perquè no vaig voler. porque no quise, ¿passa algo? No tenc per què ser amic de tot el món  ¿no?
CHARLOTTE – Al final vaig acabar tard del festival de ball i estava molt cansada.
HENRY - No sé si a Julián li hagués agradat que jo hi hagués anat així que …. No puc, me fa mal el cap.
MAYA – Yo tenía una comida familiar.
XIMENA – Tenc un viatge i no sé què posar en la meva maleta.
MAILS – Estic malalt , m’han sortit mil grans.
MIRANDA – Havia demanat hora a la perruquería. No puc anul-lar-lo.
AUGGIE –  …però encara així va ser  genial.

ESCENA 10/ PROBLEMES D’ADOLESCENTS
VÍA –  Miranda i jo ens coneixem des de primer. El que més m’agradava era que no havíem ni de donar-nos explicacions de res. Ens coneixíem massa bé.
MIRANDA – Jo conec n’August des que va néixer. El que més ens agradava era juagar a vestir-lo, posar-li boes, capells….
VÍA –  I  la perruca de Hannah Montana.
MIRANDA – Quan el disfressavem així pareixia E.T. No ho dic per mal  eh…
VÍA –  Ja ho sé.
MIRANDA – Enyor molt verue’l i parlar amb ell
VÍA – Durant primària Miranda i jo érem un grup tancat. Ens encantava estar juntes.
MIRANDA -  Era la bomba.
VÍA –  No érem populars, ni unos cocos, ni súper deportistes,
MIRANDA -  ni riques, ni dolentes, ni tontes, ni súper desarrollades, ni planes.
VÍA –  Però estàvem molt bé juntes. Ens posàrem tant contentes quan ens digueren que les dues havíem entrat en el mateix institut…
MIRANDA – Cridàvem com a loques per teléfon quans ens varem assabentar. …
VÍA – Sí, pero l’ institut ho canvia tot.
MIRANDA – Ja no anam  juntes, ens hem distanciat. Ara jo vaig amb les populars i ella amb les cerebritos. Ens va bé així
VÍA – (…)
MIRANDA -  Encara que …
VÍA – ¿Sí?
MIRANDA -  No, res. (Se van per distintos llocs quan estan a punt de sortir …) ¡Vía!
VÍA – ¿Sí?
MIRANDA – T’enyor..
VÍA – Jo també. (Se’n van)
MIRANDA –  És molt guai ser de les  populars. M’ estan jutjant. Sí Vosté allà asseguts, estan pensant que la que s’ha portat malament separant-se de na Via he estat jo. No ho neguin. Pensen que m’he venut per ser una popular. I jo els deman, ¿Qué hi ha de dolent ? ¿No recorden al seu grup de populars de quan anaven a? Perquè això no és nou d’ara, això ha existit sempre.. Si Voltros. Haguéssiu pogut ser populars si ho haguessiu fet sense pensar.
Mirin, a mi mai mai m’han considerat una de les al.lotes «populars» en res , però aquest estiu vaig anar a un campament i , fos pel que fos, era la persona amb la que tot el món volia juntar-se. Fins i tot les al.lotes del  quería juntarse. bungalow 32 estaven com boges amb mi. Me refieresc a les al.lotes que eatn en el punt més alt de la cadena alimenticia. Deies que els agradava el meu pèl i deien que els agradava com me maquillava. M’ensenyaren a fer tops amb camisetes. Ens escapàvem a la nit i creuàvem el bosc per arribar al campament dels al.lots. Sortíem amb al.lots. Quan vaig tornar a casa del campament no vaig cridar a na Via. Supòs que no me feia ganes parlar de certes coses amb ella. M’hauria demanat pels meus pares i pel campament. Via no era una maiga fàcil, era molt seria. I ara m’ho pas bé, som algú que els altres admiren. No m’empenedesc, és només que .. necessit a la meva millor amiga, però sense que me jutgin.

ESCENA 11/ EL DOLENT DE SCREAM
AUGGIE –  Haig de reconèixer que aquell matí anar cap als armariets caminant pel passadís va ser una experiència única. Tot es veia diferent. Jo era diferent. En lloc de caminar com sempre amb el cap baix, intentant que ningú em veiés, aquell dia anava amb el cap alt mirant al meu voltant. Volia que em veiessin. Un nen que portava una disfressa clavada a la meva, amb la mateixa màscara de fantasma que li rajava sang vermella de mentida, em va xocar la mà quan ens vam creuar a les escales. No tinc ni idea de qui era, i ell no tenia ni idea de qui era jo, i per un moment em vaig preguntar si hauria fet el mateix si hagués sabut que qui hi havia sota la màscara era jo.. Començava a pensar que aquell dia seria un dels dies més importants de tota la història de la meva vida.
MILES –  ¿Quan te pareix que arribarà?
HENRY – ¿Boba Fett, on ets?
JULIÁN – ¡Calla tonto! Estará a punt d’arribar, veuràs com riurem…
(Auggie, va a seure’s en su lloc, perè en l ‘últim moment canvia d’ idea i se seu prop d’ells)
MILES – Se pareix un munt a ell.
JULIÁN – sobretot aquesta part (senyala una part de la màscara que ell du posadal )
HENRY – En realitat,  els que sembla de veritat és una d’aquests caps reduïts.¿Les heu  vist alguna vegada? Es clavat a una d’aquestes.
MILES – Jo creo que se pareix a un orco.
JULIÁN – ¡Es vera! —Si jo tengués aquesta pinta (contesta riguent-se), vos ho jur que me taparía la cara amb una caputxa tots els dies.
JACK—Jo  ho he pensat molg i crec que … si jo tengués aquesta pinta crec que que me suicidaria.
JULIÁN – Que va.
JACK— Sí, de veres. No m’ imagin miránt-me al mirall tots els dies i veient-me així. Sería horrible. I que tot  el món se me quedàs mirant sempre…
JULIÁN – ¿Y per què te juntes tant amb ell ?
JACK— No sé, EL Sr. Culet me va demanar que estigués amb ell a principi de curs i deguúe dir-los a tots els professors que ens asseguessin junts a totes les classes, o jo que sé…
AUGGIE –  Coneixia aquella veu. Vaig voler sortir correguent de classe en aquest moment, però me vaig quedat plantat on estava i vaig seguir escolatant Jack Will.
JACK— El cas és que sempre me segueix  a totes  parts. ¿Qué voleu que faci?
JULIÁN – Deixa’l tirat.
AUGGIE –  No sé que va contestar Jack, perquè vaig sortir de classe sense que ningú sabés que havia estat allà. Mentre baixava per l’escala, se m’encenia la cara. Només volia trobar un lloc diminut  on ficar-me i desapaRèixer. Volia un forat en el que poder cuare: un foradet negre que me menjàs
(ALGUNS NINS EN L ‘ESCENARI)
TRISTÁN – El bitxo raro aquest…
MAX – Nin rata
XIMENA - ¿Per què te juntes tant amb   el monstre?
MAILS – Ostia és com Freddy Krueger, igualet.
SAVANHA– ¿Escolta, heu vist E.T.?
HENRY– Cara llangardaix quasi me compixa damunt.
REID – L’asqueros
AUGGIE –  . He estat a prou parcs per saber que els nens poden ser molt cruels. Ja ho sé, tot això ja ho sé.
Vaig acabar al lavabo del segon pis. No hi havia ningú perquè ja havia començat la primera hora i tothom era a classe. Vaig tancar la porta del vàter, em vaig treure la màscara i vaig plorar i plorar no sé quanta estona. Després me'n vaig anar a la infermeria i vaig dir que tenia mal de panxa, que a més era veritat, perquè em sentia com si m'haguessin clavat un cop de peu als budells. La infermera Molly va trucar a la mare i em va fer estirar al sofà que hi havia al costat de la seva taula. Al cap de quinze minuts la mare era a la porta.
MARE – Auggie (l’abraça)
AUGGIE –  Hola.
MARE – ¿Te fa mal l’estómac ? (li posa la mà en el front de manera automática per veure si té febre)
AUGGIE –  Me fa mal el cap.  
MARE – Será quelcom que has menjat. No voldràs fer Truco o Tracte ?
AUGGIE –  No. Hola.
VÍA – ¡Ei! ¿Que te passa? Haloween és la teva festa preferida…
MARE – Ni tan sols té forces per demanar llepolies per les cases…però no té febre…vaig a cercar un tassó d’aigua.
VÍA – ¿Cóm tens  l’estómac?
AUGGIE –  Encara tenc ganes de vomitar.
VÍA – ¿Segur que no te fa ganes anar a la desfilada de  Halloween?
AUGGIE –  Segur
VÍA – ¿Vols contar-me que te passa??
AUGGIE –  No.
VÍA – ¿Es per qualque cosa del col.legi?
AUGGIE –  Sí.
VÍA – ¿Professors? ¿Treballs? ¿Amics? ¿Algú ha dit qualque cosa?
AUGGIE –  La gent sempre diu qualque cosa
VÍA – Diguem que t’ha passat.
AUGGIE –  Aquesta vegada ha estat en s Jack,  el que han dit els altres nins no importa, estic acostumat, per Jack… No m’ho esperava, vaig creure que era el meu millor amic. M’ha agafat per sorpresa, això és tot.
VÍA – A vegades, els nins són estúpids i diuen coses estúpides. Segur que no ho ha dit en sèrio
AUGGIE –  Llavors, per què ho ha dit? Ha estat fent-se passar per amic des del primer día. Tant de bo no hagués anat mai al col.legi. Crec que no hi tornaré. L’odiiOjalá no hubiese ido nunca al colegio. Creo que no voy a volver. ¡L’ odii! ¡L’ odii! ¡L’odii!
VÍA – Venga Auggie, venga ¿Per qué no te poses la teva disfressa   de Jango Fett y…?
AUGGIE –  ¡Es una disfressa de Boba Fett! ¿Per què els confon tot el món?
VÍA – La teva disfressa de Boba Fett. Anam a la desfilada, ¿val?
AUGGIE –  Si vaig a la desfilada, la mare pensarà que me trob millor i demà m’obligarà a anar al col.legi.
VÍA – La mare mai t’obligaria a anar al col.legi.  Venga, Auggie. Te promet que será divertit. I  te donaré tots els meus caramels.
AUGGIE –  Val, però podràs cmenjar-te’n alguns tu també.  
VÍA –  (Se’n riuen) Seràs…

ESCENA 12/ LA PESTA
SUMMER – (MIRANT EL PÚBLIC)  Reconec que costa una mica acostumar-s'hi, a la cara de l'August. Ja fa dues setmanes que m'assec amb ell, i no es pot dir que sigui la persona més polida del món, menjant. Però a part d'això, és molt simpàtic. També puc dir que ja no em fa gens de pena. És veritat que el primer dia em vaig asseure amb ell per pena, però ara ja no. Ara continuo seient amb ell perquè m'ho passo bé. Una de les coses que no m'agraden d'aquest curs és que hi ha molts nens que fan com si ja fossin massa grans per jugar. Es passen l'hora del pati xerrant. I de l'únic que saben parlar és de qui li agrada a qui i de qui és guapo i qui no ho és. L'August passa de tot això. Li agrada jugar als quatre cantons, a l'hora del pati, i a mi també m'encanta.Va ser precisament jugant als quatre cantons amb l'August que em vaig assabentar d'això de la Pesta.
SUMMER – Ximena… ¿vols jugar als quatre quadrats  amb l’August i amb mi? Estam cercant-ne a dos més per formar equip.
XIMENA – Crec que no me fa massa ganes …
SUMMER – Venga va, si ens morim de ganes de desbancar l’equip de Julián…
XIMENA –  Ja però amb n’ August…
SUMMER – Juga molt bé, ja ho veuràs…
XIMENA – No és això , és que no vull agafar La Pesta.
SUMMER – ¿La què?
XIMENA – La Pesta, si toques a n’August, tenss menys de 30 segons per rentar-te les mans amb desinfectant o agafes la pesta.
SUMMER – ¿Però quina tontería estàs diguent? ¿I aquesta ridiculesa que és la nova moda?
XIMENA – La veritat és que dura des de principi de curs. Ja sé que no t’havies assabentat perquè tu el toques tota l’estona… …
SUMMER – ¿Peroò a tu te pareix normal lo que estás dient?  Així que és per això que ningu del cole el toca
XIMENA – Ja sé que está fatal. I és una tontería però jo preferesc no tocar una pilota que acaba de tocar August. Per si d’acas, ¿Entens?
SUMMER – (MIRANt AL PÚBLIC) La veritat és que no, no ho entenc. I no estic segura de que te passa i agafes la Pesta perquè, de moment, ningú ha tocat n’ August… al menys, no directament. Però el  que sí sé, és que jo encara  no he mort.
AUGUST – ¡Ei Summer!
SUMMER – Hola.
JACK – Hola Auggie! (August se’n va sense saludar) Però qué li passa? Està enfadat amb mi?
SUMMER – Sí
JACK – Sí? Per qué? ¿M’ho diràs?
SUMMER – No, lei vaig prometre que no t’ho explicaria.
JACK – Es que es molt estranu, no tenc ni idea de per què s’enfadà amb mi així de cop ¿I  no me pots donar una pista?
SUMMER – Fantasma sanguinolent.
JACK – Fantasma sanguinolent. ¿I això se suposa que m’ha de dir qualque cosa?
SAVANNAH  –  ¿I el  teu novio, Summer?
SUMMER – Com?
SAVANNAH  –  Dic jo que per Halloween no li farà  falta dur máscara, ¿no?
SUMMER – No és el meu  novio .
SAVANNAH  –  Ja ho sé. ¡Era broma! (Li dóna una besada a la galta)
HENRY —Volem s saber per què te juntes tant amb el Nin Zombi.
SUMMER – No és un zombi
SAVANNAH  –  ¿Saps, Summer?  Seriess molt més popular si no te juntassis tant con ell. Vaig a ser   sincera amb tu: a Julián li agrades. Vol demanar-te per sortir..
SUMMER – Ah, ¿sí?
SAVANNAH  –  ¿Te pareix guapo?
SUMMER – Eh… sí, supòs. Sí, és guapo.
SAVANNAH  –  Idò hauràs d’ elegir amb qui te vols relacionar. Li caus bé a tot el mòn, Summer. Tots pensen que ets maca i molt guapa. Podriess formar part del nostre  grup si volguessis i, creu-me, en el nostre curs hi ha moltes aol.lotes que els encantaria.
SUMMER – Ho sé. Gràcies.
SAVANNAH  –  De res ¿Què vols  que li digui  a Julián que vengui a parlar amb tu?
SUMMER – Eh… la verdad es que tengo que ir al baño.
(En aquest  moment, Julián li ha aferrat un paper a l’esquena de n’August, Jack que ho veu intenta ajudar-lo  però n’ August no ho vol)
JACK – Eh! Julián t’estàs passant…
JULIÁN – Qué dius?
AUGUST – No necessito que me defensin.
(Apareixen  Vía i Miranda i la resta se’n van)

ESCENA 13/ WASAPEJANT
Hola August, Jacklope Will vol ser amic a  Facebook.
Jacklope Will 32 amics en comú. Gràcies, l’equip de Facebook.

Assumpte: Ho sento!!!!
Missatge:
Hola August. Som jo Jack Will. He vist q ja no estic  a la teva llista d’amics.. Esper que tornis a ser amic meu pq ho sento molt. Només volia dir-t’ho. Ja sé pq estàs enfadat amb mi, ho sento no ho vaig dir  en serio.  Vaig ser un imbécil. Esper q puguis perdonar-me. Esper que tornem  a ser amics.
Jack.
1 nou missatge  de text De: AUGUST
31 des. 16.47
Vaig rebre el teu Mnsj. Saps pq estic enfadat amb tu? Te lo contó Summer?
1 nou missatge de text
DE: JACWILL
31 des. 16.49
Me va donar  una pista de dolent de scream, però no la vaig entendre i llavors vaig recordar al dolent de  scream a clase per Halloween. No sabía q eras tú pensava q irías de Boba Fett.
1 nou missatge de text
De: AUGUST
31 de des 16.51
Vaig canviar d’opinió en l’últim moment. Què tal te va amb en Julián?
1 nou missatge de …
TOTS – En serio? No podríem  wasapear-nos? Es més fàcil. (A partir de llavors  van treient emoticonos)
JACK – És un imbécil. Però jo també vaig ser  un imbécil. Sent molt, molt, molt el que vaig dir. Podem tornar a ser  amics?
AUGGIE – Val
JACK – Mola!!!!
AUGGIE – Però diguem la veritat, val? De veres voldries  suicidar-te si fossis jo????
JACK – No!!!! Te lo juro por mi vida pero tío… querría suicidarme si fuera Julián.
AUGGIE – Sí, tío, tornam  a ser amics.

ESCENA 14/ LA GUERRA
CHARLOTTE – Quan tornàrem de les cacances de Nadal, l’únci tema de conversa era “La guerra”. En aquesta  guerra participava molta gent contra Jack i Auggie. ¿Saben qui és Auggie? August és un nin del col.legi que va néixer amb uns problemes facials molt greus. I quan dic greus, vull dir greus. O sigui, molt greus .¿Ho entenen? No, no crec que ho entenguin bé. Cap dels seus trets està on haurien o entiendan bien. Ninguno de sus rasgos estan on haurien d’estar. Quan el veus per primer cop, asusta una mica, perquè sembla que dugui una màscara o jo que sé. Per això tot el món se fixa en ell, és impossible no fixar-se.
Uns quants sempre hem estat simpàtics amb ell, bé jo el salud en pla… “Hola August, què tal?” “Cóm te va” i coses per l’estil. Els altres segueixen en Julián i  el guai  de Julián se passa molt amb  ell, és com si no pogués superar el fet  que Auggie té la pinta que te. ¡Cóm si el pobre al.lot pogués  fer alguna cosa per evitar-ho!
El cas és que tot el món pensa que  enJulián li va dir a en Jack alguna cosa horrible sobre Auggie i Jack, como a bon amic que és, li va pegar una punyada en Julián. ¡Zas!  I llavors  expulsaren temporalment  en Jack ¡Zas! I ara ha tornat a classe ¡Zas!
I clar, la guerra: Julián va cel.lebrar una súper festa d’aniversari  i va posar a tots els de quart en contra de Jack.  Va fer  córrer la veu de que el psicóleg de la seva mare va dir que Jack era inestable emocionalment ¡Quina bogeria! I ara tots els van enviant missatgets desagradables tot el temps.
¡Vaja tontería!

ESCENA 15/ ELS NOSTRES ACTES SÓN ELS NOSTRES MONUMENTS
(Els nins van pujant a les cadires i llegeixen els paperets que llavors llancen contra Auggie y Jack. Mentre uns llegeixen, d’altres miren per no diuen res)
-                «¡Apestes, formatge gegant!»
-                 «¡Ja no le caus bé a ningú!».
-                «¡Monstre!».
-                «¡Fora del nostre col.legi, orco!».
o   “¡Escolta, Darth Asqueros Sidius! ¡Ets tan fei que hauries de dur màscara tots els diess!”.
-                “T’odii, monstre!”.
o    “Segur que la teva mare desitja que no haguessis nascut. Fes-li un favor al món i mor”
SUMMER – ¡Ja basta! (August se posa el cascc una altra vegada)
PROFESOR BROWNE — ¿No trobau les notes que heu escrit totalmente aterradores? Perquè jo sí. Aquestes notes estan escrites amb la intenció de ferir els sentiments dels altres. I amb les pimeres amb les que heu rigut, eren un poc, però les darreres ja no.  I això és el que passa sempre amb aquestes cosesn, que s’acaben descontrolant. Heu creuat el límit al.lots, has creuat el límit. (Senyalant amb el dit alguns alumnes)) Existeix un límit i tú, i  tú i també tú l’has sobrepassat. Heu fet carusses d’esquenes de August, heu participat tots en un hoc anomentat la La peste com si això  no significàs res, l’heu aïllat socialment …
Ara faré passar algú. Bon dia Sra. Pullman. ¿Voleu recollir els papers i tornar-lso a llegir ara?, Julián, llegeix el teu paper. ¿No? ¿Ja no te fa gane? ¿Y a tu, i a tu?
Alguns posau  cares de sorpresos, vos pareix que la cosa no va amb voltros.
CHARLOTTE - És que jo no he participat  de res de todo això i …
PROFESOR BROWNE — ¿Qué no has participat?, ¿No sabíes que passava? ¿No  ho has vist fer als altres ? ¿Els  has frenat ? ¿Has vengut a dir-me el que estava passant?
MANUELA - Això seria xivar-se!
MARE — Estau molt  equivocats. ¿Puc explicar-los una cosa  Sr. Browne?
PROFESOR BROWNE — Per descomptat.
MARE — Impedir el maltracte a un company , perquè un de sol no pot lluitar contra tot un grup, no és xivar-se. EÉ ser valent, és tenir principis. És de boness persoeas. Entenc que no és fàcil pe a cap de vosaltres començar a l’institut, però per n’Auggie tampoc. Agraesc a aquells que han sabut sopreposar-se a la seva malaltia i l’han tractat com a un ambi, de tot cor.
PROFESOR BROWNE — ¿Recordau de qué parlàrem el primer día? ¿Algú sap dir-me què posa la placa a l’entrada del col.legi?
MAILS – Coneixe’t a tu mateix.
PROFESOR BROWNE — I  ¿ja  vos coneixeu un poc millor a vosaltres mateixos Julián? ¿Ja sabeu qui sou?
Aquí va  un altre precepte:
ELS NOSTRES ACTES SÓN ELS NOSTRES MONUMENTS
Imaginau com seria el vostre monument si la societat vos hagués de jutjar pel que heu fet aquest any. Pensa-ho.
(Se’n van el professor i la mare. Tots miren n’August. Aquest està agafat de la mà de Jack i de Sumer. Poc a poc van apropant.se i els van posant una mà damunt, , primer Charlotte, llavors Henry que s’ apropa i els treu  el casc, se van afegint  els altres. Julián queda sol  i se’n va de la classe.)
FOS







RESSENYES

TÍTOL:Tota la veritat dins meu AUTOR:Julie Berry LLOC D'EDICIÓ: Barcelona PÀGINES:290 EDITORIAL: Cruïlla Na Julie B...