la clínica dels embolics

1
LA CLÍNICA DELS EMBOLICS
Autora: Adelaida Frías
http://www.deliciesveuisaxo.com/textos-teatre-infantil-juvenil/
- 17 pàgines -
Personatges per ordre d’aparició:
1 - METGE / SSA
2 – INFERMER / A
3 – AMNÈSIC / A
4 – PARANOIC / A
5 – PRINCESA
6 – DONZELLA
7 – CUINER / A
8 – CANTANT (noi o noia)
9 – HIPNOTITZADORA
10 – VELLET/ A - DETECTIU
11 – INSPECTOR
2
La sala d’estar d’una clínica privada, amb una taula i un parell de butaques (o cadires). Al
fons una porta amb cortines que dóna a la terrassa. Per l’esquerra se surt cap al vestíbul i
al carrer. Per la dreta s’accedeix a la resta de la clínica.
ESCENA 1
Entren per la dreta la metgessa i l’infermer, que s’aturen i miren al seu voltant.
METGESSA : — On és la Maria?
INFERMER : — Deu haver sortit a la terrassa. (treu el cap entre les cortines:)
Maria! Que no veus que et refredaràs? Ja t’he dit que
t’abriguis per sortir.
Entra l’amnèsica, en bata i pijama.
AMNÈSICA : — A mi no m’has dit res. Aaatchís!
INFERMER : — T’ho dic trenta cops al dia! (la fa asseure a una butaca)
L’infermer li posa el termòmetre. La metgessa li pren el pols.
AMNÈSICA : — Qui és aquesta?
METGESSA : — Sóc la metgessa, que no em recordes?
AMNÈSICA : — Quina metgessa?
METGESSA : — La metgessa que et visita cada dia.
AMNÈSICA : — Ai, jo què sé.
INFERMER : — I a mi tampoc no em coneixes, guapa?
AMNÈSICA : — El cambrer?
INFERMER : — Uf, està igual.
METGESSA : — Està pitjor. Puja-li la medicació, a veure si reacciona.
Entra la paranoica de la terrassa i es queda a un racó molt angoixada.
3
INFERMER : — D’acord. Què passa Laura? Per què fas aquesta cara?
PARANOICA : — Hi ha un home aquí fora! Fa com si no em veiés, però està
esperant que em distregui per tirar-me pel balcó!
INFERMER : — No pateixis; està arreglant el telèfon.
METGESSA : — Vine que t’auscultaré. (l’agafa del bracet)
PARANOICA : — (es resisteix) No, no. Estic bé, gràcies.
INFERMER : — (la fan seure entre tots dos) Viiine, no siguis bleda.
METGESSA : — Alça, si et va el cor a tota bufa! Que no et prens les píndoles?
PARANOICA : — Sí. Sí, sí.
METGESSA : — (la mira, preocupada) M’estranya molt.
L’infermer s’emporta la metgessa a part. La paranoica vigila la terrassa apartant una mica
la cortina.
INFERMER : — Quan em descuido les escup. Aquest matí m’he trobat una
píndola embolicada dins un mocador de paper.
METGESSA : — Doncs li haurem de barrejar amb el menjar.
INFERMER : — D’acord, avisaré el cuiner.
METGESSA : — (a les dues pacients) Adéu noies, fins després!
La metgessa i l’infermer marxen per la dreta. La paranoica s’acosta de l’amnèsica.
PARANOICA : — (confidencial) He vist una dona molt sospitosa, amb ulleres
fosques, que ha arribat a la clínica.
AMNÈSICA : — Quina clínica?
PARANOICA : — (irritada) Aquesta! Aquesta clínica!
AMNÈSICA : — Això no és un hotel?
PARANOICA : — Ai calla, que em poses dels nervis!
4
ESCENA 2
Entren per la dreta la princesa i la donzella. La paranoica i l’amnèsica les miren
atentament i en silenci.
PRINCESA : — Com és possible? La taula encara no està parada!
DONZELLA : — Vaig a reclamar, majestat?
PRINCESA : — És clar!
La donzella surt per la dreta. La princesa es mira les dues pacients de dalt a baix, amb
disgust.
PRINCESA : — L’hora que és, i aquestes aquí; com uns estaquirots!
Tenen l’ànima de musclo!
Entren la donzella i el cuiner portant una plata amb plats i coberts. Van parant taula entre
tots dos, mentre la princesa passeja amunt i avall, majestuosa.
DONZELLA : — Perdoni, però la puntualitat és importantíssima.
CUINER : — Es pensa que no tinc res més a fer? Porto tot el dia
treballant com un boig. I això de boig no ho dic per ningú.
PRINCESA : — Explica-li que només es tracta d’organitzar-se bé.
DONZELLA : — Diu la senyora que si s’organitzés bé...
CUINER : — (irritat) Ja ho he sentit, el que diu la senyora.
PRINCESA : — Pregunta-li quin és el menú, Norberta.
DONZELLA : — La senyora vol saber...
CUINER : — Li dius a la senyora que hi ha macarrons i vedella amb
bolets.
DONZELLA : — Diu el cuiner que hi ha macarrons i vedella amb...
PRINCESA : — Precisa-li que em refereixo al menú vegetarià.
DONZELLA : — La senyora diu que es refereix al...
5
Entra per l’esquerra la cantant amb ulleres fosques i ho observa tot en silenci.
CUINER : — (malhumorat) En aquesta casa no n’hi ha, de menú vegetarià.
DONZELLA : — Disculpi, majestat, però resulta que en aquesta casa....
PRINCESA : — És un escàndol! Ahir, quan vaig arribar, vaig deixar ben clar
que no penso menjar ni un bocí de carn!
DONZELLA : — És que no s’adona que està cuinant per sa majestat la
princesa Sònia de Savoia?
CUINER : — Per si la princesa no ho sabia, ja li pot dir que la vedella
només menja herba i que la seva carn és súper vegetariana!
CANTANT : — A mi la carn també em cau fatal. He vingut per purificar-me,
així que no vull toxines. Hi ha algú aquí que vulgui menjar
carn?
La cantant mira molt autoritària la paranoica i l’amnèsica, que se sobresalten, atemorides,
i fan que no amb el cap.
CANTANT : — Ja ho veus. Estem disposades a fer vaga de fam.
La paranoica i l’amnèsica es miren, alarmades.
CUINER : — (indignat) Això és un... un complot! (autoritari:) Però tu,
t’has de menjar el brou!
El cuiner posa un bol a les mans de la paranoica.
PARANOICA : — Jo? Per què, jo?
CUINER : — Ho ha dit la metgessa.
El cuiner surt per la dreta, molt empipat.
6
ESCENA 3
La paranoica ensuma el bol amb recel. Mira l’amnèsica, que s’està mirant el bol amb cara
de gana, i l’hi ofereix. L’amnèsica l’accepta encantada, i es va bevent el brou.
CANTANT : — No es pot ser simpàtica perquè et prenen el pèl!
PRINCESA : — Agraeix-li de part meva, Norberta.
DONZELLA : — Gràcies, senyoreta. La princesa pateix d’insomni, i els nervis
li salten fàcilment. Si la discussió hagués continuat hagués
pogut patir una crisi.
CANTANT : — (irònica) Una crisi existencial o econòmica?
DONZELLA : — (incòmoda) Ehem, nerviosa, és clar...je, je. Em farà l’honor
de dir-me el seu nom?
CANTANT : — (misteriosa) Vaig d’incògnit. Si vol, em pot dir Agnès.
La paranoica clava un cop de colze a l’amnèsica, per alertar-la davant aquestes paraules.
L’amnèsica s’esquitxa amb el brou i la mira, empipada. Treu un mocador i s’eixuga les
taques ostentosament abans d’acabar-se el que queda dins el bol.
PRINCESA : — Suposo que encara no coneix l’edifici. Convida-la a venir
amb nosaltres, Norberta, que li ensenyarem el jardí.
DONZELLA : — La princesa la convida a...
CANTANT : — Gràcies, ja ho he sentit. Per què no? Anem-hi.
Marxen per l’esquerra la princesa, la donzella i la cantant. L’amnèsica s’acaba el brou i
deixa el bol damunt la taula. En veure que la gent marxa, s’inquieta.
AMNÈSICA : — Què passa? Ja hem dinat? Encara tinc gana.
PARANOICA : — Prefereixo tenir gana que morir enverinada. O que em matin
per l’esquena.
AMNÈSICA : — Però amb l’estómac ple, tot es porta molt millor.
7
PARANOICA : — Que no l’has sentida? Diu que va d’incògnit! No me‘n fio un
pèl d’aquesta dona.
AMNÈSICA : — De quina dona?
PARANOICA : — Ai, no sé com eres abans de pegar-te el cop al cap, però ara
no hi ha qui t’aguanti!
AMNÈSICA : — (intrigada) Un cop al cap?
PARANOICA : — Oblida-ho! Jo ho sento, però vaig a trucar a un detectiu.
La paranoica marxa per la dreta molt decidida i l’amnèsica la segueix, plàcidament.
ESCENA 4
Entren per l’esquerra l’infermer i la hipnotitzadora.
INFERMER : — Passi, passi. La metgessa la rebrà de seguida.
Entra la metgessa per la dreta.
METGESSA : — Hola, bona tarda, doctora Esperança. Com li ha anat el
viatge?
HIPNOTITZADORA: — Molt bé, gràcies. (encaixen les mans)
METGESSA : — M’alegro que vingui a treballar una temporada a la nostra
clínica. Serà un experiment interessant.
HIPNOTITZADORA: — Sí, fa molts anys que utilitzo la hipnosi, i he aconseguit
molt bons resultats.
METGESSA : — Vingui, que li presentaré els pacients.
Surten tots tres per la dreta. Entra la velleta per l’esquerra.
VELLETA : — Hola, bona tarda!
Torna a entrar l’infermer per la dreta.
8
INFERMER : — Hola, què desitja?
VELLETA : — Vinc a ingressar-me, jove.
INFERMER : — Per què? Què li passa?
VELLETA : — Vull fer la marxa del Montseny amb els meus besnéts. Però
les cames no m’aguanten prou estona.
INFERMER : — Disculpi, però quants anys té?
VELLETA : — En faré noranta dos, vailet!
INFERMER : — Doncs és normal que no li aguantin. A vostè no li passa res!
VELLETA : — Sí que em passa! Sempre m’he de quedar a casa i la canalla
s’oblida de mi! Jo vull ser una iaia marxosa!
INFERMER : — Miri, això és una clínica per a problemes psicològics. El seu
problema és més aviat físic, m’entén?
VELLETA : — Calla, calla, que no saps res tu, jovent! Si em fan un
tractament psicològic perquè jo em cregui que m’aguanten
les cames, les cames m’aguantaran!
INFERMER : — No n’estic gaire segur, senyora...
VELLETA : — Au, au, passa a donar-me una habitació i no perdem
més el temps, criatura.
La velleta surt per la dreta i l’infermer la segueix, perplex.
9
ESCENA 5
Entra el cuiner per la dreta, i va desparant la taula tornant a desar-ho tot a la mateixa
plata. Mentrestant entra la hipnotitzadora també per la dreta.
HIPNOTITZADORA: — Falta molt? Necessito aquesta sala per fer la meva primera
sessió.
CUINER : — De seguida. Vostè és la hipnotitzadora? Li he de demanar
un favor.
HIPNOTITZADORA: — Un favor?
CUINER : — Miri, les pacients se m’han posat tossudes i em demanen
que faci menús vegetarians. És una llauna! No les pot
convèncer perquè mengin carn, com tothom?
HIPNOTITZADORA: — A veure, quantes són?
CUINER : — Cinc! I acaba d’ingressar una velleta que també hi està
d’acord, o sigui que seran sis!
HIPNOTITZADORA: — Ja ho veig. Mira’m als ulls. T’adones que convèncer sis
persones és molta feina?
CUINER : — Sí, molta feina.
HIPNOTITZADORA: — És molt més fàcil convèncer una sola persona, oi?
CUINER : — Sí, molt més fàcil.
La hipnotitzadora comença a fer gestos amb les mans.
HIPNOTITZADORA: — Per sort, a tu t’encanta la cuina vegetariana.
CUINER : — M’encaaanta.
HIPNOTITZADORA: — Ets el millor cuiner vegetarià del món.
CUINER : — Sóc el millooor.
HIPNOTITZADORA: — Així m’agrada. Au, vés a fer el sopar, que estarà boníssim.
10
CUINER : — Sí senyora. Moltes gràcies senyora.
Surt el cuiner per la dreta amb la plata dels coberts. Entra la cantant per l’esquerra.
CANTANT : — Hola. És la nova doctora?
HIPNOTITZADORA: — Sí, t’esperava. Seu, per favor. Així que tu ets la famosa
cantant Agnès Glamour?
CANTANT : — (trista) Sí, però no vull que ho sàpiga ningú.
HIPNOTITZADORA: — Com és, això?
CANTANT : — Quan la gent sap qui sóc, tothom em ve al darrere perquè
sóc famosa. Però no tinc amics de debò.
HIPNOTITZADORA: — Ja ho veig. I per això has caigut a una profunda depressió.
CANTANT : — Sí. Em sento terriblement sola. No suporto els fans que se’m
tiren a sobre per un autògraf o una foto!
HIPNOTITZADORA: — És clar; què molest!
CANTANT : — Quan tenen el que volen desapareixen i em deixen tirada
com un drap vell!
La hipnotitzadora la mira als ulls i comença a fer gestos amb els braços.
HIPNOTITZADORA: — La única solució és que et tornis somnàmbula.
CANTANT : — Somnàààmbula.
HIPNOTITZADORA: — Quan tothom dormi, t’apoderaràs de les joies de la princesa.
CANTANT : — Les joooies.
HIPNOTITZADORA: — I me les donaràs a mi sense que ho sàpiga ningú.
CANTANT : — Sense que ho sàpiga ningúúú.
HIPNOTITZADORA: — Aleshores t’oblidaràs del que has fet i et sentiràs
completament feliç.
CANTANT : — Completament feliiiiç.
11
HIPNOTITZADORA: — Au, ja està. (fa petar els dits) Com et trobes?
CANTANT : — Mmmm, bé. Em sento com... si hi hagués una esperança.
HIPNOTITZADORA: — Exacte; aquest és el meu nom Unes quantes sessions més, i
tot arreglat.
CANTANT : — Es diu Esperança? Què bé, doctora Esperança! És magnífic
haver-la trobat!
HIPNOTITZADORA: — El gust és meu. Vine, que m’ompliràs una fitxa.
Marxen totes dues per la dreta
.
ESCENA 6
Entra l’inspector per l’esquerra.
INSPECTOR : — Bon dia. Què hi ha algú? (alça la veu) Hola? No hi ha ningú
en aquesta casa?
DONZELLA : — Què passa! No cal cridar d’aquesta manera!
INSPECTOR : — Disculpi. Busco la princesa Sònia de Savoia.
DONZELLA : — Ah, vol dir la senyoreta Savoia. Ho sento però està dormint.
INSPECTOR : — En aquestes hores?
DONZELLA : — Sí, és una meravella! La pobre patia d’un insomni horrorós,
i només en una setmana d’estar aquí, no fa més que dormir
tot el dia!
INSPECTOR : — Què interessant. I no hi ha manera de despertar-la?
Necessito parlar amb ella.
DONZELLA : — Un moment, vaig a mirar-ho.
12
La donzella surt. L’inspector pren notes a un petit bloc. Entren l’amnèsica i la paranoica,
que s’atura en veure l’inspector.
PARANOICA : — Vigila; un desconegut! Què fa vostè aquí?
INSPECTOR : — No es preocupi, només estic de visita.
AMNÈSICA : — (entusiasmada) Ja ho sé! Ha vingut a veure l’Agnès
Glamour!
INSPECTOR : — Doncs no. Qui és?
PARANOICA : — (sospitant) No sap qui és l’Agnès Glamour? Però d’on surt
vostè! Si és una gran estrella!
AMNÈSICA : — Canta súper guai! No l’ha sentida mai?
INSPECTOR : — La veritat és que no. No tinc bona oïda.
PARANOICA : — (inquieta) No serà sord?
INSPECTOR : — No, no; puc mantenir una conversa. Per cert, vostè té una
veu preciosa.
PARANOICA : — ¿Ah si? (coqueta) Gràcies. L’Agnès també ho diu.
Ens hem fet taaan amigues!
AMNÈSICA : — Segur que aquest senyor ha vingut a veure l’Agnès Glamour!
PARANOICA : — Ja t’ha dit que nooo. (a l’inspector:) És que perd la memòria.
INSPECTOR : — Ah si? Doncs no es nota, gens. Se la veu molt bé.
PARANOICA : — De fet ha millorat molt. Abans no recordava res de res! Ara
s’oblida de tot menys de l’Agnès Glamour!
INSPECTOR : — Eh, sí, és clar... Bé, és un pas en davant...
PARANOICA : — I el millor de tot, és que porta una legió de guardaespatlles
que tenen voltat tot l’edifici, i estem to-tal-ment protegides!
13
AMNÈSICA : — Au, va, que és l’hora de berenar. Anem a demanar-li
autògrafs.
L’amnèsica estira la paranoica pel braç, però la paranoica es resisteix.
PARANOICA : — (confidencial, a l’inspector) Tinc una col·lecció impressionant
d’autògrafs de l’Agnès Glamour.
INSPECTOR : — Tots de la mateixa cantant?
AMNÈSICA : — Sí; els fa preciosos! (l’estira pel braç)
INSPECTOR : — Caram. Una autèntica artista.
PARANOICA : — Així ningú s’atrevirà a fer-me res. Ja es veu que sóc una
persona influent amb tants autògrafs!
AMNÈSICA : — Va, no t’enrotllis, que farem tard! (l’estira pel braç)
L’amnèsica s’emporta la paranoica per la mà i surten totes dues per la dreta.
PARANOICA : — Adéu, que vagi bé!
ESCENA 7
L’inspector pren notes al seu bloc. Entra la princesa per la dreta.
PRINCESA : —Em buscava? (badalla)
INSPECTOR : — Sí. La princesa Sònia de Savoia?
PRINCESA : — (riu) Em dic Sònia Savoia, però no sóc princesa.
INSPECTOR : — Caram, què curiós. Doncs a mi em consta.
PRINCESA : — Si, ja ho sé. Estava convençuda que era una princesa. Tenia
tantes preocupacions que no podia dormir. (badalla)
INSPECTOR : — I què ha passat?
14
PRINCESA : — La doctora Esperança m’ha fet entendre que eren
imaginacions meves, i ara em sento descansaada. (badalla)
INSPECTOR : — Però vostè tenia unes joies dins una caixa forta. Una caixa
forta connectada al servei de vigilància de la policia, oi?
PRINCESA : — Perdoni, però qui és vostè?
INSPECTOR : — Sóc l’inspector Cirera. I ens ha sonat l’alarma avisant que
han obert la seva caixa forta sense marcar la combinació.
PRINCESA : — Ah, sí, comprenc. Resulta que tot eren fantasies, sap?
INSPECTOR : — Vol dir? Però si les joies estaven assegurades!
PRINCESA : — Les joies eren pura quincalla. Ja pot donar de baixa la meva
caixa forta perquè ja no hi ha res a dins.
INSPECTOR : — N’està segura?
PRINCESA : — Completament. Gràcies, inspector. Ha estat un plaer.
La princesa li encaixa la mà i surt per la dreta. L’inspector es rasca el cap.
ESCENA 8
La velleta treu el cap per l’esquerra.
VELLETA : — Psst, psst, inspector!
INSPECTOR : — Eh? Qui hi ha?
VELLETA : — Sóc jo, la detectiu Pinyol. (mira a banda i banda que ningú la
vegi, i se li acosta, confidencial) Em va trucar una pacient
perquè veia coses molt sospitoses en aquesta clínica, i fa
una setmana que estic investigant.
INSPECTOR : — I què; tot bé, no?
15
VELLETA : — Tot fatal. Hi ha una doctora que té tothom hipnotitzat perquè
li donin el que tenen de valor.
Entra la metgessa per la dreta.
METGESSA : — Hola iaia, l’estava buscant per donar-li l’alta. Veig que ha
vingut a buscar-la el seu fill, oi? Què li sembla que rejovenida
està?
VELLETA : — Sí, sí, sembla increïble! M’agradaria tant acomiadar-me de
la doctora Esperança! De pas li presentaria el... el meu fill.
METGESSA : — És clar! Ara la vaig a buscar. És un tresor!
Marxa la metgessa.
VELLETA : — I tant! Un tresor amb potes. Els ha desplomat a tots!
INSPECTOR : — Doncs jo veig tothom molt content.
VELLETA : — Perquè els té enganyats! Són uns zombis! A mi no em pot
hipnotitzar perquè porto lentilles.
Entra la hipnotitzadora per la dreta.
HIPNOTITZADORA: — Què iaia? Ja se’n va? Miri-la que guapa està.
VELLETA : — Inspector, detingui aquesta dona!
L’inspector dubta, mentre la hipnotitzadora se’l mira de dalt a baix, comprenent que és de
la policia.
HIPNOTITZADORA: — Inspectooor? (el mira als ulls de molt a la vora)
Quins ulls més bonics, inspector!
VELLETA : — Inspector, no es deixi, per favor!
INSPECTOR : — (hipnotitzat) Em pots dir Joan, si vols.
HIPNOTITZADORA: — Pots comptar amb mi sempre que ho necessitis, Joan...
INSPECTOR : — Gràcies, quan xiulis vindré corrent.
16
VELLETA : — Oh no! Quin desastre!
HIPNOTITZADORA: — Així m’agrada. Ara has de marxar, perquè tens moolta feina.
INSPECTOR : — Ho sento, però he de marxar perquè tinc moolta feina.
L’inspector li besa la mà i marxa per l’esquerra.
ESCENA 9
VELLETA : — No te’n sortiràs amb la teva! (l’amenaça amb el seu bastó)
HIPNOTITZADORA: — Ah no? Ningú em podrà aturar. (alça la veu) Estimats amics,
ha arribat l’hora i he de marxar!
Entren tots i la volten, parlant a l’hora.
INFERMER : — Marxar? Per què?
METGESSA : — Si els tractaments estan funcionant de meravella!
AMNÈSICA : — No marxi doctora Esperança!
PARANOICA : — No ens abandoni!
CUINER : — No pot ser!
PRINCESA : — No ens pot fer això!
DONZELLA : — Quedi’s amb nosaltres!
CANTANT : — Encara la necessitem!
INSPECTOR : — No em deixaràs xiular tot sol!
HIPNOTITZADORA: — Sssht, calma, calma. No sou els únics que em necessiteu.
Si em feu confiança, puc millorar tot el país. He decidit
presentar-me a les eleccions!
VELLETA : — Encara seran capaços de votar-la!
17
HIPNOTITZADORA: — Ja sabeu que defensaré els vostres interessos! Puc comptar
amb vosaltres?
TOTS : — Sííí! Visca la presidenta! Visca!
HIPNOTITZADORA : — Gràcies! Gràcies! No us defraudaré!
VELLETA : — No pararé fins a desemmascarar-te! Hipòcrita!
Manipuladora! (l’amenaça amb el bastó)
L’inspector i l’infermer l’han subjectada de seguida. La paranoica, l’amnèsica, la princesa i
la donzella s’han col·locat al davant de la hipnotitzadora per protegir-la. La doctora li
arrenca el bastó i el dóna al cuiner, que l’utilitza per amenaçar la velleta. La velleta es
debat, furiosa, i la hipnotitzadora els va apartant a tots suaument mentre parla acostant-se
d’ella.
HIPNOTITZADORA : — Estimats amics, us presento la meva mà dreta. L’he
escollida perquè és incorruptible!
VELLETA : — Qui, jo?
TOTS : — (la deixen anar) Visca la senyora Pinyol!
HIPNOTITZADORA : — Sí. Tindràs el sou més alt del país. Confio plenament en tu.
VELLETA : — El sou més alt del país?
HIPNOTITZADORA : — Sí senyora; el sou més alt del país. Acceptes?
VELLETA : — Ah, doncs si és així... Caram! Visca la presidenta!
TOTS : — Visca l’Esperança! L’Esperança al poder!
HIPNOTITZADORA : — (gest d’hipnotitzar el públic) I ara, tota la gent que ens està
mirant, aplaudirà!
-------------------------------- FI -