AVALUACIÓ SEGON TRIMESTRE
Desolació, Joan Alcover Cap el tard.
1 El protagonista del poema és I'esqueix d'un arbre que fou molt esponerós en el passat. La tempesta va rompre una a una les seves branques i el lIamp li va migpartir la soca fins a la terra. El poema està dominat pel sentiment d'amargor provocat per aquestes pèrdues. L:únic motiu que I'impulsa a seguir vivint és recordar la meitat que Ii manca, ser-ne el testimoni vivent.
2 La teoria literària d'Alcover es basava en la sinceritat de I'expressió del poeta i la claredat en la forma poètica. Per a Alcover, calia sentir les coses abans d'escriure-Ies. És per aixó que, en els seus poemes, es troba la manifestació elegíaca del dolor que Ii va suposar la mort de la seva dona i deis fills.
Aquest poema parla al.legóricament d'aquests fets: I'arbre ferit -del qual només resta un esqueix- és el poeta que, per avatars de la vida (la tempesta i el llamp) ha vist morir la dona i els fills (la meitat de la soca i les branques).
3 Personificació: I'esqueix de I'arbre, que ens explica la seva trista historia i expressa la desolació deis seus sentiments d’una forma humanitzada. “sent brostar...” plànyer... “he vist...”
Metafora: En ser un poema al.legòric, hi ha un conjunt de termes metafòrics que es corresponen entre si: esqueix - poeta; branques - fills; soca migpartida - dona; lIenya - família; tempesta i Ilamp - circumstàncies adverses de la vida. Hi ha d'altres metafores: «al cel he vist anar-se'n» - morir (vers 8); «I'hora de caure» -la mort (vers 11); etc.
Comparació: «com fumerol de festa, / al cel he vist anar-se'n la millor part de mi» (versos 7-8). El poeta ha contemplat la mort deis seus éssers estimats (cremar he vist ma lIenya) i ara ens suggereix la idea que les seves ànimes han anat al cel, establint una analogia amb el fum.
4 El poema és un sonet (dos quartets idos tercets) de versos alexandrins, amb cesura (6 + 6).La riima és consonant, a vegades fonètica. L’estructura de la rima és : ABBA ABBA CCD EED. Alterna versos femenins i versos masculins.
