S'anomena DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua. El català és parlat, actualment, per uns deu milions de persones, repartides entre Espanya, França, Itàlia i Andorra. Per les zones limítrofes, el català té contacte amb l'occità, el francès, l'aranès, el castellà, l'aragonès , el sard i l'italià. També cal dir que , dins del domini lingüístic del català, hi ha zones que parlen un altre idioma, com l'aranès a la Vall d'Aran o el castellà a regions de l'interior del País Valencià , o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord, que parla occità. L'aranès és un dialecte del Gascó (la Gascunya francesa és fronterera amb la Vall d'Aran). És la llengua pròpia del 60 % de la població de la vall. La seva llengua i literatura estan reconegudes com a pròpies a l'Estatut de Catalunya, i estan protegides, sobretot en el camp de l'ensenyament. La seva ortografia data de 1983. |
|
El català és la llengua oficial del país d'Andorra i de tres comunitats autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Però es parla també en una franja de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres províncies i té una amplada d'uns 15-30 km. amb 50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita regió del Carxe a Múrcia, el departament dels Pirineus Orientals de França, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya). El català ocupa el lloc 21 (de 56) entre les llengües més parlades d'Europa, per davant d'altres llengües com el basc, l'eslovac, el danès, el noruec, etc. |
- Classificació dels dialectes catalans
Català oriental |
Català occidental |
|
|
| Rossellonès: capcinès | |
|
|
Alguerès |
àmbits
|
trets
lingüístics
|
CATALÀ
OCCIDENTAL
|
CATALÀ
ORIENTAL
|
||||
Nord-Occidental
|
Valencià
|
Central
|
Rossellonès
|
Balear
|
Alguerès
|
||
FONÈTI-CA
DE VOCALS
|
Vocalisme
tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades)
|
SÍ
|
SÍ
|
SÍ
|
NO
(no té
obertes-tancades)
|
NO
(Té la
neutra tònica)
|
SÍ
|
Vocalisme
àton amb tres vocals (neutra, i/u)
|
NO
(afegeix
e/o tancades)
|
NO
(afegeix
e/o tancades)
|
SÍ
|
SÍ
|
SÍ
(afegint [o] en algun cas)
|
NO
(no tenen
neutra i fan [a] )
|
|
Canvis
de vocals
|
La
e inicial sona a: astel
Algunes
e àtones es tanquen en i: ginoll
La
a final àtona sona e oberta: terre
La
o inicial es diftonga: auliva
La e àtona
inicial + s/n es pronuncia a: antendre
|
Les
e/o són més obertes que als altres dialectes
La e àtona
inicial + s/n es pronuncia a: antendre
|
O àtona
passa a u: c[u]lom
|
O
tancada passa a u: Canigú
e àtona
passa a i davant palatal: Russillú
|
O àtona
sona o (excepte a Menorcai Eivissa)
|
O àtona
passa a u: c[u]lom
|
|
Canvis
d'accentuació
|
Verbs en
-re, mantenen accent clàssic: creïa, caïa (Imp. Ind.)
|
Mots
esdrúixols esdevenen plans: musica
|
|||||
Diftongs
|
QUA-GUA
fa CO-GO
aigo
|
QUA-GUA
fa CO-GO
aigo
|
ai apareix
sense evolucionar (maití)
|
||||
Elisions
de vocals
|
La
neutra cau davant r: rim (raïm)
i cau
també en els finals en -ia: famili
|
La neutra
cau també en els finals en -ia: famili
|
|||||
FONÈTI-CA
DE CONSO-NANTS
|
Iodització
( LL es pronuncia I)
|
SÍ
|
SÍ
(però a
pocs llocs)
|
SÍ
(i de
vegades desapareix la i : fulla-fuia-fua
|
|||
Diferència
entre b oclusiva i v labiodental
|
NO
|
SÍ
|
NO
|
SÍ
|
SÍ
|
||
Pronúncia
de les -r finals
|
NO
|
SÍ
|
NO
(amb
excepcions:mar, cor...)
|
SÍ
Es
reforcen amb -t: ort, purt
|
NO
|
NO als
pol.lisílabs però es reforça als monosíl.labs (ort)
|
|
Metàtesi
de la r
|
La
r sovint canvia de lloc: drinte 'dintre',
|
||||||
Emmudiment
de sons oclusius finals: camp, alt, tomb
|
SÍ
|
NO
(sonen sempre)
|
SÍ
|
NO
(sonen sempre )
|
NO
(sonen sempre )
|
||
Pronúncia
de la i del dígraf ix: "caixa"
|
SÍ
|
sí
|
NO
|
SÍ
Desapareix
la x en posició final: pei,
|
|||
Elisió
de la -d- epentètica
|
NO
|
SÍ.
venre, tinre
|
|||||
-D-
intervocàlica
|
Desapareix:
cremà
|
||||||
-S-
intervocàlica
|
cau: camia
(camisa)
|
||||||
Assimilacions
consonàntiques
|
SÍ:
dissatte
|
||||||
Dígrafs
LL-NY
|
Esdevenen
L i N respectivament:an (any), bel (bell)
|
||||||
Grup TL
|
batle,
espatla
|
||||||
D i L
intervocàliques
|
Passen a
-r-: cara (cada)
|
||||||
R+
consonant
|
Passa a l:
gelmà
|
||||||
X-G
inicial , intervocàlica o darrera consonant
|
S'africa
txicot,
pudjar,
|
||||||
MORFO-LOGIA
|
Plural
dels noms
|
Mantenen
-n- etimològica: hòmens, jòvens
|
perden la
n: homes, joves
|
perden -n-
etimològica: destís, raós
|
Mantenen
-n- etimològica: hòmens, jòvens
|
||
Gènere
del nom
|
Canvia:el
pols, el sang, la fred
|
||||||
Articles
|
Lo,Los,La,Les
|
El,La,Els,Les
|
El,La,Els,Les
(salat a
la zona de la Costa Brava)
|
El, Lo
conviuen
|
Es,Sa,Ets,
Ses, So, Sos (però El,La en
certs casos)
|
Lo,Los,La,Les
|
|
Articles
personals
|
No
s'usen
|
No
s'usen
|
En/El,
La
|
En/El,
La
|
En i Na
|
No
s'usen
|
|
Demostratius
|
Aquest,aquell
|
Este,Eixe,Aquell
|
Aquest,
aquell
|
||||
Possessius
|
Meua,
teua, seua
|
Meua,Teua,Seua
|
Meva,
teva..
|
Llur,
llures
La teu
(femení)
|
meu/mia,
tou/tua,sou/sua,
nostro/a,
vostro/a, d'ell/a
|
||
Numerals
|
Uit,
dèsset,diuit, dèneu, vuitanta
|
Afrancesats:
quatrevints
(80)
|
|||||
Pronoms
febles
|
formes
plenes. me, te, sefavant verb
|
formes
reforçades davant verb: em pentinaré
|
Davant
infinitiu: te dir
|
formes
plenes: mos han duit
|
|||
Combinacions
pronoms febles
|
CI+CD:li'l
preste , lila, li'ls, li'n
|
CI+CD : te
la deixo
|
CD+CI:la
te prest
|
||||
Present
Indicatiu
|
jo
canto [o]
o bé
cante
|
jo
cante
(2a i 3a
conj. sense desinència : jo perd, jo dorm
|
jo
canto [u]
|
jo
canti
|
Jo
cant
i
desinències antigues en 1a i 2a plurals: cantam, cantau
|
jo cant
|
|
Imperfet
Indicatiu
|
Cau
la -v- / -i-: treballae fee
1a conj:
cantaia, cantaies
|
verbs
acabats en -re fan formescom creïa, ria (reia)
|
jo
cantava, jo tenia
|
desinència
en -i: jo baixavi
|
Conjugats
amb -v- feva, teniva, dieva
|
||
Pretèrit
perfet
|
perifràstic
|
Simple
|
perifràstic
|
||||
Subjuntius
|
-ara-era-
ira: cantara, volguera, servira
|
cantés,
volgués, servís
|
Desinències
antigues:cantàs, cantassis
|
||||
Verb
SER
|
Usat com a
auxiliar: sun arribat
|
1.p.s.Present
Ind. : som .
Usat com a
auxiliar: som anat
|
|||||
Increment
incoatiu
|
-ix:
partix
|
-ix:
partix
|
-eix:
parteix
|
||||
Altres
formes verbals
|
Molts
participis en -it i molts infinitius plans (cúller)
|
Arcaiques:
duim,fuit,deim
|
|||||
Frases
interrogatives
|
participi
davant verb: fet l'has?
|
||||||
Frases
negatives
|
Només amb
PAS: Veig pas ningú
|
||||||
| LÈXIC |
Lèxic
propi
|
apegar,
corder, entrepusar, espill, moixó, melic,selló
|
a poqueta
nit, colp, creïlla, llauraor, llavar, roí, safanòria,vesprà
|
sorra,
escombra, nen,noi, llombrígol
|
mels de la
cara (pòmuls), nugues (nous), oliu (olivera), pallago (noi)
|
doblers,
horabaixa, al.lot/a, moix, capell, nin/a
|
|
Influència
d'altres llengües
|
arabismes,
mossarabismes i castellanismes
|
occitanismes
i gal.licismes, castellanismes
|
anglicismes
al menorquí, arabismes a la toponímia
|
sardismes,
italianismes, castellanismes
|
|||
Arcaismes
|
ca,
cercar, eixir, oir, quelcom
|
froment,
gonella, lllong
|
|||||
Diminutius
|
xicoteta,
Vicentet
|
||||||
