PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTICA EN ESTATS PLURILINGÜES
La
major part d'estats europeus són plurilingües, és a dir hi
conviuen diverses comunitats lingüístiques. El tractament polític
que reben és divers. La política lingüística és el conjunt
d'actuacions des del poder per determinar l'ús que ha de tenir una
llengua. Hi ha diferents models:
- Reconeixement institucional d'una sola llengua. Són estat que tot i tenir més d'una llengua només en promocionen una, que és l'única que té reconeixement oficial. Les minories lingüístiques no tenen cap dret reconegut i pateixen en conseqüència un procés de minorització i de substitució lingüística, perquè són relegades a l'àmbit privat, amb la conseqüent pèrdua d'àmbits d'ús i de parlants. Exemples: França, Grècia i Turquia..
- Reconeixement institucional de diverses llengües amb igualtat jurídica. Hi ha dos models:
a)
De territorialitat o
federalisme lingüístic:
cada zona té una llengua oficial. Exemples: Suïssa
(reconeixement oficial de l'alemany, l'italià, el francès i el
retoromànic) i Bèlgica(
llengua francesa, llengua neerlandesa, regió bilingüe a
Brussel.les i regió de llengua alemanya).
b)
De personalitat o
plurilingüisme institucional:
L'estat reconeix la pluralitat lingüística i és l'individu
qui tria la llengua, no el territori. Exemples : Finlàndia
(finès
i suec) .
Irlanda(gaèlic
i anglès), i
Luxemburg (luxemburguès,
francès i alemany).
3. Reconeixement
institucional de diveses llengües amb desigualtat jurídica. En
aquests models
hi ha una llengua oficial dominant a tot l 'estat. Les altres
llengües són cooficials en els territoris on es parlen.
Exemple: Estat
espanyol.
