Na
Catalineta i na Catalinota
Açò
era una viuda que tenia una filla i que es va casar amb un viudo que
també tenia una filla.
Totes
dues eren de nom Catalina. Però una era més bona al·lota que el pa
i li deien Catalineta, i a l'altra, que era més dolenta que la fel,
li deien Catalinota.
Un dia
la mare va comprar una panxa de be, la posà dins un ribell i va dir
a na Catalineta:
-Que
podries anar a la mar a rentar aquesta panxa de be i després la farem
amb domàtiga?
-Ara
mateix!
Na
Catalineta va agafar el ribell amb la panxa de be i parteix cap a la
vorera de la mar.
Mentre
rentava la panxa de be, va esclatar una tempesta de pluja i vent
i...vet aquí que una ona molt grossa li pren el ribell amb la
panxeta!
Na
Catalineta , mesquineta , vénga cercar i cercar el ribell amb la
panxa de be per la vorereta de la mar.
Veu
una partida de pescadors i els diu:
Pescadors,bons pescadors,
Déu
vos do bona pescada;
que
hauríeu vist un ribellet
amb
una panxa rentada?
Els
pescadors li respongueren :
Ai,
filleta ben criada,
camina
una mica més;
nosaltres
no hem trobat
ni
la panxa ni el ribell .
Na
Catalineta,camina caminaràs,una mica més enfora troba una colla de
segadores i els diu:
Segadores, bones segadores,
Déu
vos do bona segada;
que
hauríeu vist un ribellet
amb
una panxa rentada?
Les
segadores li respongueren:
Ai, filleta ben criada,
camina
una mica més;
nosaltres
no hem trobat
ni
l panxa ni el ribell.
Na
Catalineta, entrada la fosqueta, va voler tornar cap a ca seva i no
trobà el camí. Va
caminar i caminar fins que va veure el llumenet,ben enfora, d'una
casa. S'hi acostà i quan va arribar , tocà a la porta:
-Toc-toc...!
-Qui
es?-va respondre una veu molt dolça.
-Jo
som na Catalineta,
que
som molt bona filleta;
amb
la fosca m'he perdut
per
mor de cercar la panxeta.
Una
doneta vella va obrir la porta i li diu:
-Passa
i soparàs amb mi. Mira, tenc dos trossets de pa , un és blanc i
l'altre, negre. Tu, quin vols?
-Vostè,
que és mes velleta, mengi's el blanc, que és més tou, i jo,que som
mes jove , em menjaré el negre.
-També
tenc un pot de llet i un altre de café. Tu, quin vols?
-Vostè,
que és mes velleta, begui's la llet, que és més sa, i jo, que som
jove, em beuré el café.
-I
tenc un llit de plomes i un altre de posts. Tu, quin vols?
-Vostè
que és mes velleta, dormi al de plomes, que és més blan, i jo, que
som mes jove, dormiré al de posts.
Després
d'haver sopat, la velleta li va dir:
-Anem
a dormir i fes açò que et dic:
Tapa't
tota amb en llençol
quan
sentis que canta el gall;
i
en sentir el bram de l'ase,
vés
a mirar-te al mirall.
Na
Catalineta li va dir que així ho faria i se'n va anar a dormir al
llit de posts. Quan el gall començà a cantar, quiquiriquic!, es va
tapar el cap i tot, i quan va sentir el bram de l'ase, aaaaa!,es va
aixecar i se'n va anar a mirar al mirall.
Na
Catalineta va quedar bocabadada.Li havia sortit una estrella d'or al
front i valia ulls per mirar.
La
velleta va dir:
-Açò és el premi per la teva bondat, i jas, vet aquí el ribellet amb la panxeta de be.
-Açò és el premi per la teva bondat, i jas, vet aquí el ribellet amb la panxeta de be.
-Moltes
gràcies- digué na Catalineta, que se'n va anar amb la panxeta i
l'estrelleta al front.
Quan
arribà a ca seva ho contà a sa mare, i na Catalinota, que ho va
sentir, enrrabiada, va començar a plorar:
-Jo
vull una estrella!Jo vull una estrella!Jo vull una estrellaaaa.
Sa mare,per no sentir-la més, li donà un ribell amb una panxa de be:
-Au,
vés a rentar-la a la mar!
Però
na Catalinota, quan va ser a la vorera de la mar, pensà:
-Massa feina, això de rentar!
I,pam!,
ribell i panxa, tot ho tirà a l'aigua.
Va
veure venir els pescadors i els va dir:
pescadorots,
mal pescadorots
déu
vos do mala pescada;
que
hauríeu vist un ribellot
amb
una panxota rentada?
Els
pescadors li respongueren:
Ai,
filleta malcriada,
camina
una mica més;
nosaltres
no hem trobat
ni
la panxa ni el ribell.
Al
cap d'un poc temps van passar les segadores i els va dir:
Segadorotes,
males segadorotes
déu
vos do mala segada;
que
hauríeu vist un ribellot
amb
una panxota rentada?
Les
segadores li respongueren:
Ai,
filleta malcriada,
camina
una mica més;
nosaltres
no hem trobat
ni
la panxa ni el ribell.
Ja
era ben fosc i na Catalinota va fer el mateix camí que havia fet na
Catalineta. Quan
arribà a la caseta de la velleta:
-pam,pam,pam...!
-Qui
és?-va respondre una veu molt dolça.
-Jo
som na Catalinota,
que
som molt malcriadota;
obrim
la porta,vellota,
m'has
de tornar la panxota.
La
velleta va obrir la porta i va dir:
-Mira,
tenc dos trossets de pa , un és blanc i l'altre, negre. Tu, quin
vols?
-Vostè,
que és vellota, mengi's el pa negre i jo,que som mes jove , em
menjaré el blanc.
-També
tenc un pot de llet i un altre de café. Tu, quin vols?
-Vostè,
que és vellota, begui's el café i jo, que som jove, em beuré la
llet.
-I
tenc un llit de plomes i un altre de posts. Tu, quin vols?
-vostè
que és vellota, dormi al de posts i jo, que som mes jove, dormiré
al de plomes.
Després
d'haver sopat, la velleta li va dir:
-Anem
a dormir i a fer açò que et dic:
Tapa't
tota amb el llençol
quan
sentis que canta el gall;
i
en sentir el bram de l'ase,
vés
a mirar-te al mirall.
Na
Catalinota se'n va anar a dormir al llit de plomes i va pensar que
faria el que li deia la velleta perquè volia una estrella com la de
la seva germana. Quan el gall començà a cantar, quiquiriquic!, es
va tapar el cap i tot, i quan va sentir el bram de l'ase, aaaaa!,es
va aixecar i se'n va anar a mirar al mirall.
I,
estimats germans, davant el mirall va esclatar un terratrèmol:
crits, plors , de tot i molt, perquè li havia sorit una pota d'ase
al front. Es veia feresta!
La
velleta li va dir:
-Així
aprendràs a ser bona al·lota, i jas, vet aquí el ribell amb la
panxa de be que vas tirar a la mar.
Na
Catalinota se'n va anar cap a ca seva, plora que plora.
Quan
sa mare la va veure li va dir:
-Au,
calla i vine cap aquí! Provaré de llevar-te aquesta pota d'ase amb
aigua calenta.
Però
com més la banyaven..., més creixia, la pota d'ase!
Na
Catalinota no s'aturava de plorar i, entre sanglot i sanglot,
gemegava:
-Açò
em passa per ser dolentota! No ho fare més! No ho faré més!mai mes
no serè malcriadota!
-Si
ho dius de bon deveres, torna a la caseta i promet a la velleta que
a partir d'ara faràs bondat- li va recomenar sa mare.
Tal
dit , tal fet, arribà a la caseta de la velleta, que,
escoltades les bones intencions de na Catalinota, la va perdonar i,
quina alegria!, li va llevar la pota d'ase. A l'al·loteta li havia
servit de lliçó i de cada dia era més bona filleta. Arribà un
temps que ja no li deien Catalinota, sinó Catalinona, i a la fi va
poder tenir una estrella d'or al front!
I
bona nit, Catalina!
La
rondallas s'ha acabat.
Qui
no vulgui pota d'ase,
ha de
fer sempre bondat!
